Avui hem tingut una autentica tarda de relax, fresqueta i buena onda! Cap al migdia s'ha girat una tempesta, que ha deixat els carrers del a ciutat negats! La majoria de carrers de les afores son de terra i quan plou son força impracticables, aixi que aqui tenen molt assumit que quan plou.. es para el mon! xD
El centre queda a les afores i els dies que plou, com a la majoria dels centres, no hi ha activitats! En consequencia ens hem quedat a caseta gaudint de la fresca (ja que portavem uns dies de calor insuportable, amb temperatures de 45 graus durant el dia i que a la nit no baixaven el suficient per poder dormir comodament!) , mirant pelicules a l'ordinador i practicant una de les tradicions mes instaurades aqui, les TORTAS FRITAS!
El dia que plou, com que no es pot fer massa res mes, es prepara un kg de farina, ou i greix de vaca i es cuinen una mena de torrades rodones, amb un gust que recorda als xurros (deu se per lo olioses ke son!) i que es poden acompanyar de dolç de llet, de melmelada, de xocolata o simplement soles!
Com no podia ser d'altra manera aqui qualsevol excusa es bona per reunirse al voltant d'una taula, cebant mate ben calent i menjar, tot compartint llargues estones de conversa, filosofant de la vida, discutint sobre algun tema d'actualitat o comentant la vida dels conciutadants! No cal ni di que m'hi trobo com a casa! xDDDDDDDDDD
En resum la setmana passada va ser molt fructifera, repleta d'activitats amb el nanus del centre, que cada dia ens son mes propers i ens tenen mes confiança; i el dissabte al vespre vam celebrar el dia de la dona, fent el que ells diuen una "RONDA DE MUJERES".
No tinc molt clar que jo entri dins aquesta categoria pero consisteix en reunirse les dones del barri, fer un parell de jocs o dinamiques, tractar alguns temes referents a la posicio de les dones a casa, de les dones al treball, sobre maltractes, sobre la visio que les propies dones tenen d'elles mateixes.. Va ser una trobada super super emotiva, on van sortir algunes histories que posaven la pell de gallina i on els silencis tot sovint parlavem mes que les paraules...! Com no tot plegat acompanyat de mate o terere (mate cebat amb suc fresc) , menjar i balls! ;)
Com a novetats a destacar que hem començat a fer classes de kumbia (mes endavant seguirem amb el xamame, la chacarera, tango i altres balls tradicionals) - tot un repte per algu com jo que no te ni idea d ballar!! - i que com no podia ser d'una altra manera, al pais del futbol hem entrat a un equip de futbol femeni (n'hi ha 4 a la ciutat) a veure si aprenem alguna cosa i fem baixa tant menjar, que si no haurem de paga sobrepes a l'avio de tornada! hehehe.
Amb les noies que estan fent voluntariat amb mi ens entenem molt rebe de moment, amb els dos nois que viuen a la casa, que son voluntaris de l'associacio tabme genial, i que tot plegat em comença a resulta quotidia! :P No se si aixo es bo o dolent, pero ja començo a sentir-m'ho una mica casa meva i una mica la meva gent... Sense voler a vegades començo a pensar que marxa d'aqui sera molt dificil...! ;)
Un petona gent! Records i abraçades a tothom!
PD: La idea era que fos un escrit curt..! :p ho sento!
dimarts, 13 de març del 2012
diumenge, 4 de març del 2012
Inici de les activitats i cap de setmana relaxant!! ;)
buff..!! Moltes coses a explica i molt dificils d'ordenar! :DD
He de dit que tenia un escrit precios i se m'ha esborrtat!!!!!!!!!!!!! :((
Despres de coneixer el centre i alguna de la gent que hi col·labora, l'endema calia acondicionar-lo i posar-ho tot a punt per tornar a començar de nou les activitats! Aqui fins fa pocs dies eren vacances d'estiu, aixi que feia uns mesos que al centre no hi havien activitats! Calia tallar la gespa de l'exterior, repassa l'estat del material, habilitar alguna de les sales que estaven plenes de trastos, .. Tot plegat alguns dies de feina, pero una excusa perfecte per xerrar, beure mate, coneixer la gent que hi treballa, coneixe'ns entre nosaltres, coneixer als joves, agafa idees per les activitats, ...
Dema ja comencem, aixi que calia fer una crida als nens i joves per fer-los-ho saber!! Com ho vam fer?? Per intenet? penjant un cartell en algun lloc?? Anunciant-ho a la radio?? NOOO! Ho vam fer a la manera tradiciona i mes persona que es pot fer: llarg passeig pel barri, acompanyades per alguns dels joves que es coneixen les cases i les families, i explicant casa per casa qui som i que volem fer! va ser una oportunitat increible per coneixer la realitat de la zona, per veure com viuen, com son les families i per començar a tractar-hi! Obviament es una realitat molt diferent a la que podem estar acostumats a viure o veure, pero es part del pais i crec que tambe es important coneixer-la!
He de fer aqui un stpo per explicar una de les anecdotes mes simpatiques que van passar!! Sabeu com es crida a la gent de la casa quan no hi ha timbre o quan la porta es oberta?? PICANT DE MANS!!!! xDDDDDDDDDDDDDDDD perdoneu pero no pdia deixa de dir-ho!! hehehe.
Be fet aixo, vam programa una mica d'activitats i dema mati ja estan tots convocats per venir a participar! Em fa una ilusio tremenda i tambe una mica de por de com anira! Els nens i joves transmeten una sensibilitat especial i desperten sensacions contradictories! Per una banda alguna cosa en ells es mostra fragil, delicada, trencadissa; pero per altra banda alguna cosa dins la seva mirada diu que han lluitat, que s'han espavilat i que han crescut! L'empenta i les ganes que tenen son moltes i de moment una motivacio desbordant!! SUposo que pq es al pricnipi.. sera tot un repte mantenir-la!!! ;)
I finalment va arriba el cap de setmana i el merescut descans!! Des que vaig arriba no havia tingut un dia lliure, sense haver d'estar pendent de res.. descansant! Aixo va ser el dissabte! :DD Dormir fins que el cos va di prou.. un bon dinar.. una passejada i migdiada a la tarda.. i al vespre un bon supa per celebra l'aniversari de la noia de belgica, seguit d'uns beures i uns balls al Boliche o discoteca! Una de les begudes tipiques es el Fernet. Es una especie de ratafia pero mes amarga i molt mes alcoholica! xD no es pot beure sola! :P
Despres de comprova que a les discoteques d'aqui sona la mateixa me.. de musica que a les de Catalunya una bona dormida fins a ben entra del migdia! hehehe. Unes empanades per dinar i despres una mica de Terere (mate fet amb suc fresc) delicios sota l'hombra d'un arbre del parc que tenim davant de casa, veien com s'amaga el sol i com surten les estrelles! Estidada a la gespa, amb la brisa calida i el cel tan impressinant sobre meu simplement pensava que no se si puc demanar res mes! M'ha portat a la ment les millors sensacions i records que he viscut, a Nicaragua, passejant per la platja un dia d'estiu, els vespres d'acampada amb el cau, les nits de xerrades al camping, .. ! Una bona carregada de piles i una manera meravellosa, a la vegada que simple, d'omplir l'anima! ;)
Amb aquestes bones sensacions us deixo i us dic BONA NIT! :D
PD: No puc deixa d'animar-vos a venir a viure aixo! No hi ha paraules que ho puguin explicar, sincerament!
He de dit que tenia un escrit precios i se m'ha esborrtat!!!!!!!!!!!!! :((
Despres de coneixer el centre i alguna de la gent que hi col·labora, l'endema calia acondicionar-lo i posar-ho tot a punt per tornar a començar de nou les activitats! Aqui fins fa pocs dies eren vacances d'estiu, aixi que feia uns mesos que al centre no hi havien activitats! Calia tallar la gespa de l'exterior, repassa l'estat del material, habilitar alguna de les sales que estaven plenes de trastos, .. Tot plegat alguns dies de feina, pero una excusa perfecte per xerrar, beure mate, coneixer la gent que hi treballa, coneixe'ns entre nosaltres, coneixer als joves, agafa idees per les activitats, ...
Dema ja comencem, aixi que calia fer una crida als nens i joves per fer-los-ho saber!! Com ho vam fer?? Per intenet? penjant un cartell en algun lloc?? Anunciant-ho a la radio?? NOOO! Ho vam fer a la manera tradiciona i mes persona que es pot fer: llarg passeig pel barri, acompanyades per alguns dels joves que es coneixen les cases i les families, i explicant casa per casa qui som i que volem fer! va ser una oportunitat increible per coneixer la realitat de la zona, per veure com viuen, com son les families i per començar a tractar-hi! Obviament es una realitat molt diferent a la que podem estar acostumats a viure o veure, pero es part del pais i crec que tambe es important coneixer-la!
He de fer aqui un stpo per explicar una de les anecdotes mes simpatiques que van passar!! Sabeu com es crida a la gent de la casa quan no hi ha timbre o quan la porta es oberta?? PICANT DE MANS!!!! xDDDDDDDDDDDDDDDD perdoneu pero no pdia deixa de dir-ho!! hehehe.
Be fet aixo, vam programa una mica d'activitats i dema mati ja estan tots convocats per venir a participar! Em fa una ilusio tremenda i tambe una mica de por de com anira! Els nens i joves transmeten una sensibilitat especial i desperten sensacions contradictories! Per una banda alguna cosa en ells es mostra fragil, delicada, trencadissa; pero per altra banda alguna cosa dins la seva mirada diu que han lluitat, que s'han espavilat i que han crescut! L'empenta i les ganes que tenen son moltes i de moment una motivacio desbordant!! SUposo que pq es al pricnipi.. sera tot un repte mantenir-la!!! ;)
I finalment va arriba el cap de setmana i el merescut descans!! Des que vaig arriba no havia tingut un dia lliure, sense haver d'estar pendent de res.. descansant! Aixo va ser el dissabte! :DD Dormir fins que el cos va di prou.. un bon dinar.. una passejada i migdiada a la tarda.. i al vespre un bon supa per celebra l'aniversari de la noia de belgica, seguit d'uns beures i uns balls al Boliche o discoteca! Una de les begudes tipiques es el Fernet. Es una especie de ratafia pero mes amarga i molt mes alcoholica! xD no es pot beure sola! :P
Despres de comprova que a les discoteques d'aqui sona la mateixa me.. de musica que a les de Catalunya una bona dormida fins a ben entra del migdia! hehehe. Unes empanades per dinar i despres una mica de Terere (mate fet amb suc fresc) delicios sota l'hombra d'un arbre del parc que tenim davant de casa, veien com s'amaga el sol i com surten les estrelles! Estidada a la gespa, amb la brisa calida i el cel tan impressinant sobre meu simplement pensava que no se si puc demanar res mes! M'ha portat a la ment les millors sensacions i records que he viscut, a Nicaragua, passejant per la platja un dia d'estiu, els vespres d'acampada amb el cau, les nits de xerrades al camping, .. ! Una bona carregada de piles i una manera meravellosa, a la vegada que simple, d'omplir l'anima! ;)
Amb aquestes bones sensacions us deixo i us dic BONA NIT! :D
PD: No puc deixa d'animar-vos a venir a viure aixo! No hi ha paraules que ho puguin explicar, sincerament!
dimarts, 28 de febrer del 2012
Primers dies a Vera!
Be finalment ja estem instalats a la ciutat de Vera!! El lloc on estem es una casa molt gran, que no es luxosa pero te to el necessari per viure-hi comodament! ;) Vivim amb dos nois de l'assosciacio (la casa tambe pertany a l'associacio) que es diuen Cristian y Javier. Ells treballen en altres coses y el que fan x l'associacio es treball voluntari totalment!! Realment es una passada com aquesta gent es mou i s'implica! A mi em te meravellada! ;)
Ahir a la tarda com a detall de benvinguda ens van portar a un poblet a 8 kms d'on som per anar a una casa enorme (podeu imaginar-vos una casa colonial de fa dos segles) amb uns jardins molt molt grans i amb una fantastica piscina! :P varem passar una tarda redivertida i refrescant, amb l'unic inconvenient que els mosquits se'ns van menjar vius!!! :SSS a Vera no n'hi ha masses perque es molt sec i no hi ha massa vegetacio espessa, pero alla on varem anar ahir si! :P De tornada a Vera, x recuperar forces vam supar unes empanadilles tremendes de carn i de verdures que ens van deixar ben tips!!
He de fer una puntualitzacio obligada en el menajr perque el quelcom increible! POrto 4 dies menjant empanades, pasta, carn, dulce de leche, alfajores, magdalenes amb dulce de leche, merenge.. brrrrrrrrrrrrrr...!!! podeu imaginar que si no trobo la manera de fer quelcom d'esport tornare minim amb 10 kg mes!!!! xDDDD
Be, seguim amb el relat! Aquest demati ens hem llevat forsa tard, hem estat recollint una mica la casa (pq tenim una dona que ens la neteja un cop x setmana, nomes l'hem de mantenir) i despres ens han cuinat unes magnifiques tallarines amb verdura! Despres de dinar ha vingut un dels moments mes increibles i forts de tots els dies que portu aqui: hem anat al centre de l'associacio a coneixer com es, com es treballa i a coneixer algunes de les persones que hi colaboren i a alguns dels nens i adolescents que hi participen.
El centre es com a un km i mig de la casa, aixi que estare b les caminades per fer baixa el menjar! hehehehe. Es una casa prou gran, amb varies sales, amb un pati ampli, amb un traster/garatge, ... Al centre es treballa l'oci, oferint activitats pels joves, i tambe una part de psicopedagogia, fent suport a nens que tenen dificultats per segui a l'escola. El material del que disposen no es molt realment... pero amb el que tenen fan coses molt interessants!
Es fan tallers de cuina, tallers de nutricio, de salut, etc. Els joves se les han enginyat x crear una murga, que es com una banda de persusio molt tipica d'aqui. Si veiessiu com s'han construit els intruments fliparieu! La vertiat es increible com son capasos d'inventar i de crear! Algu que coneix be Argentina em va dir que una de les coses mes fasciant dels argentins es que del no res en poden coses increibles i comenso a entendre que volia dir!! ;))
A nivell personal... la veritat es que em repeteixo pero tornu a dir que les coses viscudes, sentides, pensades.. son tantes que es fa dificilissim asimilar el que estic visquen! De moment em sembla un pais increible, poblat x una gent increible, que t'obren les portes de casa seva i del seu cor.. que et donen al que no tenen... Es un sentiment contradictori, perque un se sent tractat a cos de rei pero a la vegada saps que no vols mes que participar com ells i ser un mes...
Coneixent el projecte i la zona on es porta a terme tambe hem conegut una de les realitats mes dures del pais.. Les condicions de vida no son facils aqui i hi ha fores problemes... NO hi ha feina, no hi h diners, no hi ha masses probabilitats de sortida, ... tot plegat genera situacions de frustracio, de desesperansa, ... la gent esta cansada i deixa de lluitar.. Ens han explicat que un dels principals problemes aqui es el suicidi juvenil! Els joves quan arriben a la secundaria suposu que comencen a ser conscinents de la situacio que els rodeja i ... es dificil que no es perdin en les drogues o coses pitjors.. Un dels objectius de l'associacio es precisament donar un espai a aquest colectius perque es trobin, parlin, es relacionin, iniciin projectes conjuntament, .. en definitiva oferir una alternativa d'oci, intentar potenciar la iniciativa de la gent per fer coses per la seva comunitat; crear un espai d'analizi, de debat i de critica social intentant aportar solucions la mateixa gent implicada.. els que esteu al cau us sonara una mica la historia no??? ;)) A mi m'ho ha recordat un munt quan els sentia parla i m'ho expicaven! :PP
La veritat es que la idea em sembla molt i molt bona, a la vegada que m'es familiar..! :P Salvant les diferencies, espero poder aportat a aqui quelcom del que jo vaig aprendre com a nena al cau i del que he apres fent de cap! Ara mateix tinc el cap ple de projectes que es podrien iniciar, ple de idees que podrien sorgir, ple de... tot! hehehe. Tornant a les paraules d'algu que ha viscut aqui temps suficient per coneixer el pais (dani ho sento pero men recordo molt de les teves paraules perque realment explicaves el que jo estic vivint! ;) ) aqui sembla que comenca a fer qualsevol cosa es possible! :P
L'associacio te 15 anys d'historia i va sorgir d'una manera espontania, arrant d'una monja que volia oferir alguna possbilitat als nens amb discapacitat, ja que llavors el govern no tenia una politica en aquest sentit i no hi havia un lloc per aquests nens. Al cap de pocs anys, el govern va comensa una campanya d'ajuda a les families amb discapacitats, amb una important dotacio economica, la qual cosa va fer que deixessin d'acudir a l'associacio per pagarse un dels centres privats que es van crear. Aixi el perfil de nens i joves que acudien a l'associacio va canviar i van passa a ser els mes desafavorits socialment, que no es poden permetre activitats recreatives, pero sense discapacitats greus. Us podeu imaginar que tot plegat em te fascinada i que estic morta de ganes de participar-hi ja de ple! :P
Aquests dies m'estic empapant de mil coses.. mil infomacions.. sobre historia del pais, sobre politica, .. En Javier es professor i treballa en un projecte del govern per forma mestres en la deteccio de discapacitats i necessitats especials. Es un home que ha fet moltissimes coses i hem tingut unes discussions sobre politica super super interessants! ;)
Be .. no se que mes explicar, pq estic escrivint molt avui! hehehe. Ah si! Les tres noies que participen amb mi al projecte son franceses, aixi que estic fent una immersio molt bestia al frances!! :DD
En fi.. no vui avurri mes donant-vos la tabarra!! Pero no podia dormir sense treure tot aixo que tinc a dins! ;))
Un petonas a tots!! Obviament s'us troba molt a falta i m'agraderia poder venir un moment ara que debeu estar dormint i fervos una abrasada! :P
Ahir a la tarda com a detall de benvinguda ens van portar a un poblet a 8 kms d'on som per anar a una casa enorme (podeu imaginar-vos una casa colonial de fa dos segles) amb uns jardins molt molt grans i amb una fantastica piscina! :P varem passar una tarda redivertida i refrescant, amb l'unic inconvenient que els mosquits se'ns van menjar vius!!! :SSS a Vera no n'hi ha masses perque es molt sec i no hi ha massa vegetacio espessa, pero alla on varem anar ahir si! :P De tornada a Vera, x recuperar forces vam supar unes empanadilles tremendes de carn i de verdures que ens van deixar ben tips!!
He de fer una puntualitzacio obligada en el menajr perque el quelcom increible! POrto 4 dies menjant empanades, pasta, carn, dulce de leche, alfajores, magdalenes amb dulce de leche, merenge.. brrrrrrrrrrrrrr...!!! podeu imaginar que si no trobo la manera de fer quelcom d'esport tornare minim amb 10 kg mes!!!! xDDDD
Be, seguim amb el relat! Aquest demati ens hem llevat forsa tard, hem estat recollint una mica la casa (pq tenim una dona que ens la neteja un cop x setmana, nomes l'hem de mantenir) i despres ens han cuinat unes magnifiques tallarines amb verdura! Despres de dinar ha vingut un dels moments mes increibles i forts de tots els dies que portu aqui: hem anat al centre de l'associacio a coneixer com es, com es treballa i a coneixer algunes de les persones que hi colaboren i a alguns dels nens i adolescents que hi participen.
El centre es com a un km i mig de la casa, aixi que estare b les caminades per fer baixa el menjar! hehehehe. Es una casa prou gran, amb varies sales, amb un pati ampli, amb un traster/garatge, ... Al centre es treballa l'oci, oferint activitats pels joves, i tambe una part de psicopedagogia, fent suport a nens que tenen dificultats per segui a l'escola. El material del que disposen no es molt realment... pero amb el que tenen fan coses molt interessants!
Es fan tallers de cuina, tallers de nutricio, de salut, etc. Els joves se les han enginyat x crear una murga, que es com una banda de persusio molt tipica d'aqui. Si veiessiu com s'han construit els intruments fliparieu! La vertiat es increible com son capasos d'inventar i de crear! Algu que coneix be Argentina em va dir que una de les coses mes fasciant dels argentins es que del no res en poden coses increibles i comenso a entendre que volia dir!! ;))
A nivell personal... la veritat es que em repeteixo pero tornu a dir que les coses viscudes, sentides, pensades.. son tantes que es fa dificilissim asimilar el que estic visquen! De moment em sembla un pais increible, poblat x una gent increible, que t'obren les portes de casa seva i del seu cor.. que et donen al que no tenen... Es un sentiment contradictori, perque un se sent tractat a cos de rei pero a la vegada saps que no vols mes que participar com ells i ser un mes...
Coneixent el projecte i la zona on es porta a terme tambe hem conegut una de les realitats mes dures del pais.. Les condicions de vida no son facils aqui i hi ha fores problemes... NO hi ha feina, no hi h diners, no hi ha masses probabilitats de sortida, ... tot plegat genera situacions de frustracio, de desesperansa, ... la gent esta cansada i deixa de lluitar.. Ens han explicat que un dels principals problemes aqui es el suicidi juvenil! Els joves quan arriben a la secundaria suposu que comencen a ser conscinents de la situacio que els rodeja i ... es dificil que no es perdin en les drogues o coses pitjors.. Un dels objectius de l'associacio es precisament donar un espai a aquest colectius perque es trobin, parlin, es relacionin, iniciin projectes conjuntament, .. en definitiva oferir una alternativa d'oci, intentar potenciar la iniciativa de la gent per fer coses per la seva comunitat; crear un espai d'analizi, de debat i de critica social intentant aportar solucions la mateixa gent implicada.. els que esteu al cau us sonara una mica la historia no??? ;)) A mi m'ho ha recordat un munt quan els sentia parla i m'ho expicaven! :PP
La veritat es que la idea em sembla molt i molt bona, a la vegada que m'es familiar..! :P Salvant les diferencies, espero poder aportat a aqui quelcom del que jo vaig aprendre com a nena al cau i del que he apres fent de cap! Ara mateix tinc el cap ple de projectes que es podrien iniciar, ple de idees que podrien sorgir, ple de... tot! hehehe. Tornant a les paraules d'algu que ha viscut aqui temps suficient per coneixer el pais (dani ho sento pero men recordo molt de les teves paraules perque realment explicaves el que jo estic vivint! ;) ) aqui sembla que comenca a fer qualsevol cosa es possible! :P
L'associacio te 15 anys d'historia i va sorgir d'una manera espontania, arrant d'una monja que volia oferir alguna possbilitat als nens amb discapacitat, ja que llavors el govern no tenia una politica en aquest sentit i no hi havia un lloc per aquests nens. Al cap de pocs anys, el govern va comensa una campanya d'ajuda a les families amb discapacitats, amb una important dotacio economica, la qual cosa va fer que deixessin d'acudir a l'associacio per pagarse un dels centres privats que es van crear. Aixi el perfil de nens i joves que acudien a l'associacio va canviar i van passa a ser els mes desafavorits socialment, que no es poden permetre activitats recreatives, pero sense discapacitats greus. Us podeu imaginar que tot plegat em te fascinada i que estic morta de ganes de participar-hi ja de ple! :P
Aquests dies m'estic empapant de mil coses.. mil infomacions.. sobre historia del pais, sobre politica, .. En Javier es professor i treballa en un projecte del govern per forma mestres en la deteccio de discapacitats i necessitats especials. Es un home que ha fet moltissimes coses i hem tingut unes discussions sobre politica super super interessants! ;)
Be .. no se que mes explicar, pq estic escrivint molt avui! hehehe. Ah si! Les tres noies que participen amb mi al projecte son franceses, aixi que estic fent una immersio molt bestia al frances!! :DD
En fi.. no vui avurri mes donant-vos la tabarra!! Pero no podia dormir sense treure tot aixo que tinc a dins! ;))
Un petonas a tots!! Obviament s'us troba molt a falta i m'agraderia poder venir un moment ara que debeu estar dormint i fervos una abrasada! :P
dilluns, 27 de febrer del 2012
Deixem BUenos Aires per anar cap a Vera!
I finalment... Vera! Aquest es el poble on estare els proxims 4 mesos!! Des de BUenos Aires es un viatge de mes de 10 hores en bus, que vam fer de nit, aixi vam aprofitar x dormir i fer mes curt el viatge! :P Els dos ultims dies a BUenos Aires van ser estressants! el dia 25 tot el dia formacio amb les responables del projectes, a la nit una mica de festa a l'hostal mateix i el dia seguent visita a la plaza de mayo, el mercat i altres coses importants de la ciutat, fer maleta i a les 10 de la nit agafa el bus cap a Vera! una mica a tope tot plegat pero molt i molt be!! :D
La veritat es que tot esta passant molt de pressa.. tinc la sensacio que quasibe no tinc ni temps de pensar.. nomes senti senti senti.. i el meu cap te dificultat per ordernar les impressions, sentiments, etc. Es una sensacio increible!! Ara que ja m'instalu definitivament tindre un moment de pausa per assumir tot el que estic visquen, perque realment es dificil fer-ho aixi de cop!! ;P
Avui aqui es festa i no es treballa.. aixi que tenim tot el dia x descansar.. visitar la ciutat.. etc! sera un plaer x estar a tope x comensa dema amb els nanus! :D
B seguire informant!! ;) petons!
divendres, 24 de febrer del 2012
Viatge i 1er dia a Buenos Aires!! ;)
El viatge.. que dir del viatge!! Llarg.. pesat.. confus.. liat.. ple de dubtes.. Crec que ahir vaig canviar 40 o 50 vegade d'estat d'anim!! Molta emocio primer.. plors despres.. moments de voler fer-se enrera.. buf! un munt de sensacions pero finalment el control emocional es va imposar i vaig arribar a bon port! ;) Sortida de Barcelona puntual, canvi d'avio a Madrid i sortida de Madrid amb les d'una hora de retard!! L'arribada a l'aeroport de Buenos Aires va ser molt tranquila, es un aeroport petitot i de seguida vaig troba la companyia de "taxis" que volia agafar (es diu Manuel Tienda de Leon). Despres de mes de mitja hora de donar voltes vam trobar el lloc! Es una casa de voluntaris que pertany a una organitzacio internacional que es diu Mensajeros de la Paz (el nom espanta una mica, pero es veu ke ara ja no es religiosa, ho era en un inico pq va ser fundada x un sacerdot!) Hi ha un noi (super wapu, cal dir-ho!!!! :P) que treballa x la organitzacio i viu i s'ocupa de la casa, atendre els hostes etc. NOmes de senti el taxi va sortir a rebrem!! sabia el meu nom i la meva edat i tot!! hehehehe. Avui he conegut a dos alemanys molt happies ke estan com a voluntaris i viuen tambe a la casa. I a la noia francesa que tb estara am mi a Vera, que ha arribat avui al mati! es diu selena i crec ke surt a alguna fotu! :P un cop ha arribat hem anat a dina empanadas i hem anat a visitar el barri de Boca. Ha estat impressionant! lambient que es respira a la ciutat i al barri en concret e dificil de descriure.. Es una barreja entre decadencia i modernitat.. entre urba i rural.. Es força "ordenada" pel que m'esperava! La circulacio es caotica, ja que aqui no hi ha ni carrils dibuixats al terra i els semafors en vermell son simple decoracio! Pujar al bus urba es tota una experiencia de risc! hehehehe. Dp hem anat a comprar, hem fey una mica d supa i ara, dp duna dutxa relaxant, me posat a escriure un xic i aviat cap a dormir! ;) Nomes puc dir que encara es fa dificil assimilar ser aqui! Tot va molt rapid.. es molt intens.. buf! tinc la sensacio que en qualsevol moment depertare i sere al meu llic de girona o la bisbal.. i tot haura set un somni (com a vegades m'havia passat!) Crec que de moment esta sent molt mes del que podia haver imaginat! es un espiral de sensacions gegant ke de moment no deixa descansar el cap i que m'omple la pell de noves emocions a cada minut! es com un bany tremendu de sentiments que penetren sense deixa massa espai x respirar..! S'omplen els ulls d'imatges, les orelles de sons, el nas d'olors, les mans de textures, .. Tot es ple d'una lluminositat especial i sobretot de molts colors! Malgrat la deixadesa que es pugui palpar, el color no falta x enlloc!!
He de fer mencio obligada a un fet que esta passant arfa mateix i que m'ha semblat digne de mencio!! Els dos argentins de la casa i els alemany s'han muntat un cinema a la fresca a la terrassa, amb un projector i una paret! impressionant! :)) Ja m'havien advertit que eren capaços d'inventar coses increibles! :P
B per acaba la cronica nomes tornar a donar les gracies a tothom que ha estat i esta al meu costat en aquests moments tan especials, tothom que d'una manera o altre n'ha set i en vol ser particep! sense vosaltres no seria tan especial!! :DD
Una abraçada enorme a tots! bona nit! ;)
He de fer mencio obligada a un fet que esta passant arfa mateix i que m'ha semblat digne de mencio!! Els dos argentins de la casa i els alemany s'han muntat un cinema a la fresca a la terrassa, amb un projector i una paret! impressionant! :)) Ja m'havien advertit que eren capaços d'inventar coses increibles! :P
B per acaba la cronica nomes tornar a donar les gracies a tothom que ha estat i esta al meu costat en aquests moments tan especials, tothom que d'una manera o altre n'ha set i en vol ser particep! sense vosaltres no seria tan especial!! :DD
Una abraçada enorme a tots! bona nit! ;)
dimecres, 22 de febrer del 2012
la nit abans... se que el que deixo es molt, pro el que m'enduc de tots i cada un de vosaltres es molt mes! :)
Aqui.. la nit abans de marxa.. no se com dir ni com organitzar el que sento... una gran barreja d'emocions i sensacions contradictories i agredolces.. la ilusio de qui comença un nou projecte i la melancolia de qui deixa tot el que li es proper.. Els que em coneixeu sabeu que no es el meu fort expressa el que sento.. pro sabeu que sento, i molt!!
Aquest nou projecte precisament va d'aixo.. de sentir! En el darrer mes he sentit coses com feia molt i molt temps que no sentia! M'he retrobat amb una part emocional que potser feia massa temps que stava adormida..
Us he pogut dir com us estimo.. i he tingut la sort de sentir-me molt estimada!! Com deien a Moulin Rouge "el millor que et pot passar es que estimis i siguis correspos.." Se que sense la vostra força aixo no seria possible i no em sabria capaç d'enfrontar-me a un repte tant gran! Tinc la sensacio que el meu cor ha deixat de bategar per mi i que ho fa una vegada per cada un de vosaltres..
La veritat no se que passara ni com anira tot ni.. brr...! Hi ha infinitat de coses que no se.. i la incertesa a voltes abruma pero a la vegada fa encendre aquella flama de vida.. aquella espurna de qui s'abandona al desti i el rep amb els braços oberts, tot flotant deixant-se guiar pels seus camins.. La veritat recordo haver tingut aquesta sensacio altres vegades, cada vegada que s'acostava quelcom nou i desconegut, pero segueix sent un sentiment dificil de controlar...!
Pensar que dema a aquesta hora estare dormint a 40000 km d'aki es fa estrany... pensar que no sera x un moment si no que sera per mesos encara ho es mes! Sento que quelcom dins meu es quedara ofre, buid, trencat.. perque em mancara una cosa que mai ma mancat fins ara.. VOSALTRES! :)
Per sort les persones som increibles i estic segura que entre tots, i una mica d'ajuda de les noves tecnologies, trobarem la manera de seguir sentint-nos molt aprop! ;)
Donar les infinites gracies a tothom qui ha estat al meu costat en aquest moment tan especial d'una manera o una altra i que ens veiem a la tornada!! :D
PD: esteu convidadissims a venir x suposat!
Aquest nou projecte precisament va d'aixo.. de sentir! En el darrer mes he sentit coses com feia molt i molt temps que no sentia! M'he retrobat amb una part emocional que potser feia massa temps que stava adormida..
Us he pogut dir com us estimo.. i he tingut la sort de sentir-me molt estimada!! Com deien a Moulin Rouge "el millor que et pot passar es que estimis i siguis correspos.." Se que sense la vostra força aixo no seria possible i no em sabria capaç d'enfrontar-me a un repte tant gran! Tinc la sensacio que el meu cor ha deixat de bategar per mi i que ho fa una vegada per cada un de vosaltres..
La veritat no se que passara ni com anira tot ni.. brr...! Hi ha infinitat de coses que no se.. i la incertesa a voltes abruma pero a la vegada fa encendre aquella flama de vida.. aquella espurna de qui s'abandona al desti i el rep amb els braços oberts, tot flotant deixant-se guiar pels seus camins.. La veritat recordo haver tingut aquesta sensacio altres vegades, cada vegada que s'acostava quelcom nou i desconegut, pero segueix sent un sentiment dificil de controlar...!
Pensar que dema a aquesta hora estare dormint a 40000 km d'aki es fa estrany... pensar que no sera x un moment si no que sera per mesos encara ho es mes! Sento que quelcom dins meu es quedara ofre, buid, trencat.. perque em mancara una cosa que mai ma mancat fins ara.. VOSALTRES! :)
Per sort les persones som increibles i estic segura que entre tots, i una mica d'ajuda de les noves tecnologies, trobarem la manera de seguir sentint-nos molt aprop! ;)
Donar les infinites gracies a tothom qui ha estat al meu costat en aquest moment tan especial d'una manera o una altra i que ens veiem a la tornada!! :D
PD: esteu convidadissims a venir x suposat!
dissabte, 23 de gener del 2010
into the wild...

Fa pocs dies em van recordar aquesta pel·lícula i he pensat que és un bon tema per començar a explicar la meva vida a través de pel·lícules i cançons!
El film reflexa molts dels pensaments, anhels, somnis, sensacions, ... que tot sovint m'invaeixen i que espero poder viure algun dia...
Només un mes, el que vaig passar al meravellós país de Nicaragua, va ser suficient per despertar les ganes de conèixer, de viure, d'experimentar situacions in to the limit on només pots dependre de tu mateix, on no hi ha horaris, no hi ha estereotips, no hi ha contaminacions socioculturals, no hi ha lligams, no hi ha més obligacions que les d'aprendre a viure i aprendre a sentir, i aprendre a tractar aquests sentiments com quelcom tan natural com ho és la pluja o km els mateixos raigs de sol que ens donen la vida...
L'experiència d'afrontar el repte de fer 16 hores de viatge on my own em va oferir la possiblitat de compartir un temps amb mi mateixa que es va convertir en l'artífex d'un nou canvi d'etapa en la meva vida, que va precedir un nou pas en el creixament personal que m'ha de portar a ser una persona cada vegada més completa...
Posar-nos a nosaltres mateixos en situacions noves, emocionants, que requereixin de l'ús d'alguns dels nostres recursos cognitius que tenim més oblidats ens ajuda a recordar que la vida és dinàmica, que podem afirmar que avui hi som però no sabem si hi serem dmà, que aquest món nostre és una esfera immensa que no deixa mai de girar i que els que avui són a dalt seran a baix demà...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)