Che.. me vais a perdonar la gente de Catalunya.. pero esa entrada en el blog la voy a escribir en castellano porque la quiero dedicar a alguien que ha compartido esta experiencia en Argentina conmigo des del dia en que pise esta tierra na mas y a toda la gente de Vera con quien sigio compartiendola, que las extraña tanto como yo y con los que compartimos esta sensacion...
Chicas a vosotras os quiero hablar ahora, des de la distancia fisica.. pero des de la proximidad del corazon y del pensamiento... Empezamos esta aventura separadas, cada una en lugar, a su manera, movidas por motivos y buscando cosas diferentes.. pero la empezamos a compartir bien rapido, ya en la distancia cuando intercambiamos los primeros mails empezamos a constrtuir juntas lo que seria una de las aventura mas inolvidables de nuestras vidas! Sin apenas darnos cuenta se fue tejiendo una vida juntas, con los chicos de la Quinta, en la casa... Todo tan intenso que no pudimos ser conscientes de como poco a poco toda esa gente, todas esas cosas vividas, todo ese mundo que nos cosntruimos iba calando dentro nuestro, en nuestra piel, en nuestra sangre, en nuestro corazon.. Pero tambien en los corazones de quienes compartieron ese tiempo con nosotras, quienes ahora realizan como de profundo fue ese encuentro porque sienten el vacio que dejo..
No tengo intencion de escribir nada triste ni melancolico, aunque empeze un poco mal! :PP Mas al contrario.. el mensaje que yo quiero dejar hoy aqui es que la aventura puede que nos lleve por algunos caminos separados, pero que ya nunca mas podremos pensar que la estamos viviendo solas! Por mas que estemos lejos, por mas que la vida nos guie por caminos distintos llevaremos dentro todo aquello que aprendimos, todos aquellos momentos que compartimos, todas aquellas sonrisas, todos los llantos... Y cada vez que recordandolo se nos caiga una lagrima medio disimulada con un sonrisa sabremos que no estamos solas, que hay mucha gente a quien lo paso lo mismo en algun otro momento recordandonos y que habra mucha otra gente a quien le va a pasar lo mismo si un dia en el futuro nos recuerdan!
Lo que quiero decir es que la aventura no ternima mientras uno pueda seguir recordando y mientras queramos seguir buscando todo aquello que un dia nos lleno tanto en cada nueva experiencia que vivamos (sea en la parte del mundo que sea!) !! :DD
No me vayais a odiar si os hago llorar de nuevo! :PP Solo queria escribir cuatro palabras para deciros que os quiero mucho y para explicar un poco como me siento! Uno puede pensar que las coses que va a vivir seran intensas, pero nunca puede estar preparado cuando las encuentra! :) Decir que aqui las cosas siguen, que nuestra aventura nos va a seguir ofreciendo muchas cosas increibles y que estamos ahi para siempre! ;)) Un besazo enorme!
PD: No voy a desearos suerte porque se que os la vais a construir perfectamente! :D
diumenge, 29 d’abril del 2012
dimecres, 11 d’abril del 2012
Hem tornat a l'escola! xD
Nomes un petit escrit per explicar una de les anecdotes mes simpatiques ocurregudes en aquesta petita ciutat! :P La veritat aquest projecte esta permetent viure coses increibles i torna a l'escola n'ha set una d'elles!
Si be el dilluns al mati vam anar a una escola privada, de les de mes alt nivell, ahir nit vam anar a una de les mes humils de la ciutat, que funciona tambe com a escola per adults en horari nocturn (i a la qual provablement col·laborare!).
Mentre els primers vestien uniforme talment trets de telenoveles com Rebelde way, els altres vestien amb peces usades, reaprofitades, passades de moda.. Mentre uns tenien una infraesctructua increiblement gran i cuidada, amb un munt de recursos a l'abast, els altres escribien sobre pupitres de fa mes de 50 anys, seien en cadires trencades i utilitzaven el guix i la pissarra convencionals!
Mentre els primers anaven a l'escola perque no tenien cap mes obligacio en tot el dia, els segons aprofitavem que l'horari nocturn els permetia assistir a classe en hores fora del seu horari laboral o les seves obligacions familiars... Mentre els primers semblaven tallats tots pel mateix patro i tenien uns protocols molt assimilats.. el la segona escola la diversitat d'edats, de tipus de gent, de necessitats i nivell educactiu, de comportament eres molt molt variats!
Tota una experiencia torna a asseure's en un pupitre d'escola despres de tant de temps i torna a participar d'una classe! :)
Poder coneixer aquestes dues realitats i veure el gran contrast entre els barris i les escoles va ser increiblement enriquidor! Les diferencies entre la manera de treballar entre els mestres d'una i altra escola tambe era obvia, ja que les necssitats que havien de satisfer a un i altre lloc no tenien massa a veure!!
Sigui com sigui l'estona compartida amb uns i altres va fer reviure en mi l'esperit de l'educacio! ;)
dimecres, 4 d’abril del 2012
1 mes fora ja...!! La millor manera de celebrar-ho?? Viatjant! ;)
Hola gent!
Feia un munt de dies que no escribia res, pero les ultimes setmanes han estat un no parar d'anar amunt i avall..!! Fa dies setmanes vaig estar de ruta pel nord, les provincies de Tucuman i e Salta, amb tres noies i un noi catalans! Va ser una mica estrany aixo de torna a parlar i sentir el catala tot el dia!! A vegades es troba a falta molt! ;))
La ruta va ser espectacular, des de Tucuman fins a san salvador de jujuy, passant per paratges tan espectaculars com Tafi del Valle, Amaicha, Quilmes, Cafayate, Cachi, Salta, Santa Rosa del Tastil, San Antonio de los Cobres, Purmamarca, Tilcara, ... !! Una aventura indescriptible, fent centenars de quilometres per camins de terra (o rife com diuen aqui) amb un cotxe... en condicions una mica dubtoses, ... arribant als pobles a hores tardanes, a les quals va ser dificil trobar un lloc per dormir segons a on, ... Pero envoltats per paratges que podien enamorar al mes esquerp, ple de contrastors, des del a humitat i la verdor de Tucuman a les muntanyes altres i de poquissima vegetacio de San Antonio de los Cobres o Santa Rosa del Tastil, passant per desert arid i ple de "cardones" com diuen aqui dels cactus enormes! xDD
Vam compartir moltes estones de cotxe, excursions, bons menjars a taula (es mereixen una mencio especial pq hi havia uns bifes increibles...!!!! ), nits de xerinol·la i cervesa, alguns mals de panxa, ... ! Pero sobretot es notava que teniem ganes de compartir uns dies i una experiencia unica per a tots 5! Les moltissimes hores de viatge fins a San Miguel van ser una mica pesades, pero va ser una bona ocasio per viatjar sola pel pais, per posar-me a prova, per estar unes hores amb mi mateixa, per pensar en tot el que estic visquent, ... ! MOlts quilometres de distancia per recorrer una petita part d'un pais que sembla un mon, que es ple de contrastos entre els paisatges, la gent, les constums, ... poblat per unes persones que fan que aquest pais sigui aixi d'increible i adorable!
A l'arribada a Vera.. una estranya sensacio de qui torna a casa despres d'haver estat fora i d'haver-la trobat a faltar! Era la primera vegada que sortia de la ciutat des que vaig arribar i la primera vegada que em separava dels meus companys i companyes d projecte! Veritablement separar-se ni que fos per uns dies va ser una mica mes dificil del que em podia esperar i va ser agradable veure com ha nascut un efecte i una estima entre nosaltres! No es moment de pensar-ho pero.. em comença a passar pel cap com marxare d'aquest lloc i d'aquesta gent! :))
I quan et penses que has vist la cosa mes espectacular del pais... arriba IGUAZU!! uf... ! Sincerament no em canso de repetir que no hi ha paraules ni imatges que puguin descriure-ho! Els que hi han estat ho entenen be.. ! Nomes la immensitat del mar pot ser igual d'espectacular que la força de les aigues recorrent barrancs i saltant parets... ! Un te la sensacio de no poder res davant tal força de la natura.. ! El convenciment que la ma de l'home mai podra igualar l'espectacular bellesa de milers d'anys de treball de la mare terra (o la pachamama com en diuen aqui)!
Vam destinar tres dies a veure el parc, i realment 4 tampoc serien suficients!! UN dia per visitar la part Brazilenya, que es un punt de vista diferent pero amb un recorregut molt mes petit; i dos dies per visitar la part argentina, mes acondicionada al turisme, amb senders per fer excursions a peu per dins el parc, amb un trenet que et porta fins a dalt de tot, amb zones de piscines naturals on poder banyar-se, un museu sobre els indigenes, ... FASCINANT! xDDD
Passar la frontera entre brazil i Argentina tb es tota una aventura! Un taxi rudimentari ens hi va portar en mitja horeta (Port Iguazu, on dormiem es molt molt aprop de la frontera) i alli mateix, sense baixar del cotxe control de passaports, segell i apa.. ! Ja som dins de Brazil! :P L'hostal on vam dormir era una caseta no molt gran, amb un bon jardi, ple d'hamaques, una piscina i amb un ambient immillorable! Ens van complaure amb un supa de benvinguda compost, com no, per un asado, acompanyat de salsa criolla, amanida i un bon vi! ;)) qui pot no estar a gust!!!??? Nits parant la fresca a les hamaques, amb el cel estrellat com a sostre, amenitzat tot plegat per un dels dons mes grans dels argentins: una bona conversa sobre el sentit de la vida, les relacions entre les persones, la recerca de la felicitat, .. INCREIBLE! xDDD
Finalment va arribar el darrer dia...! El bus sortia a les 9 del vespre, aixi que ens vam prendre el dia amb relax, per dormir una mica mes al mati (una altra de les especialitats del pais es la "joda" o festa, aixi que la nit s'havia allargat fins quasi entra el mati..! Podeu imaginar! ;P ) Vam aprofitar per acaba el dia anat fins al "Hito de las 3 Fronteras". Un punt de la ciutat increible, on es poden veure els rius que separen Paraguai, Brazil i Argentina! Un se sent junt enmig de terra de ningu quan te Brazil i Paraguai a l'abast de la ma! ;)
Be i amb tot aixo ja fa un mes i mig mes o menys que soc a l'hemisferi sud i que vaig coneguent una mica mes aquest pais tant fascinant que es Argentina!! Diuen que hi ha un moment en que un nota com els llocs on viu i la gent amb qui conviu es posen a la pell i es graven el ella com un tatuatge, cada vegada mes profund.. Tinc la sensacio que la marca que l'experiencia esta deixant sobre el meu cor comença a ser del tot inesborrable i sera impossible no sentir-la improntada en els meus pensaments, en la meva manera de sentir, en la meva manera de ser... !
Aqui sembla que qualsevol ocasio es una excusa per coneixer una nova realitat, una nova historia de vida, una nova visio del mon, una nova manera de viure... Anar al supermercat, anar a una botiga de roba, un viatge en autobus, ... poden transformar-se en un moment magic de conversa i en una oportunitat per transmetre d'on vinc, qui soc, que faig aqui! Donar una miqueta del meu mon i omplir-me una mica del mon d'algu altre! ;) Sembla que em drogi pero estic be, HO PROMETO! ^^ Simplement l'ambient relaxat, el ritme de vida amable, la proximitat de les persones, .. estan sent una excusa molt bona per mira dins meu i prendre el pols a la meva propia vida! Temps per pensar sobre els sentiments, sentir sobre els pensaments, temps per ordenar histories passades, temps per buscar nous objectius, noves motivacions, ...
EN RESUM UN TEMPS PER TROBAR-SE ENCARA MES A UN MATEIX! En temps de pasqua i resurreccio no esta malament no??! ;))
Feia un munt de dies que no escribia res, pero les ultimes setmanes han estat un no parar d'anar amunt i avall..!! Fa dies setmanes vaig estar de ruta pel nord, les provincies de Tucuman i e Salta, amb tres noies i un noi catalans! Va ser una mica estrany aixo de torna a parlar i sentir el catala tot el dia!! A vegades es troba a falta molt! ;))
La ruta va ser espectacular, des de Tucuman fins a san salvador de jujuy, passant per paratges tan espectaculars com Tafi del Valle, Amaicha, Quilmes, Cafayate, Cachi, Salta, Santa Rosa del Tastil, San Antonio de los Cobres, Purmamarca, Tilcara, ... !! Una aventura indescriptible, fent centenars de quilometres per camins de terra (o rife com diuen aqui) amb un cotxe... en condicions una mica dubtoses, ... arribant als pobles a hores tardanes, a les quals va ser dificil trobar un lloc per dormir segons a on, ... Pero envoltats per paratges que podien enamorar al mes esquerp, ple de contrastors, des del a humitat i la verdor de Tucuman a les muntanyes altres i de poquissima vegetacio de San Antonio de los Cobres o Santa Rosa del Tastil, passant per desert arid i ple de "cardones" com diuen aqui dels cactus enormes! xDD
Vam compartir moltes estones de cotxe, excursions, bons menjars a taula (es mereixen una mencio especial pq hi havia uns bifes increibles...!!!! ), nits de xerinol·la i cervesa, alguns mals de panxa, ... ! Pero sobretot es notava que teniem ganes de compartir uns dies i una experiencia unica per a tots 5! Les moltissimes hores de viatge fins a San Miguel van ser una mica pesades, pero va ser una bona ocasio per viatjar sola pel pais, per posar-me a prova, per estar unes hores amb mi mateixa, per pensar en tot el que estic visquent, ... ! MOlts quilometres de distancia per recorrer una petita part d'un pais que sembla un mon, que es ple de contrastos entre els paisatges, la gent, les constums, ... poblat per unes persones que fan que aquest pais sigui aixi d'increible i adorable!
A l'arribada a Vera.. una estranya sensacio de qui torna a casa despres d'haver estat fora i d'haver-la trobat a faltar! Era la primera vegada que sortia de la ciutat des que vaig arribar i la primera vegada que em separava dels meus companys i companyes d projecte! Veritablement separar-se ni que fos per uns dies va ser una mica mes dificil del que em podia esperar i va ser agradable veure com ha nascut un efecte i una estima entre nosaltres! No es moment de pensar-ho pero.. em comença a passar pel cap com marxare d'aquest lloc i d'aquesta gent! :))
I quan et penses que has vist la cosa mes espectacular del pais... arriba IGUAZU!! uf... ! Sincerament no em canso de repetir que no hi ha paraules ni imatges que puguin descriure-ho! Els que hi han estat ho entenen be.. ! Nomes la immensitat del mar pot ser igual d'espectacular que la força de les aigues recorrent barrancs i saltant parets... ! Un te la sensacio de no poder res davant tal força de la natura.. ! El convenciment que la ma de l'home mai podra igualar l'espectacular bellesa de milers d'anys de treball de la mare terra (o la pachamama com en diuen aqui)!
Vam destinar tres dies a veure el parc, i realment 4 tampoc serien suficients!! UN dia per visitar la part Brazilenya, que es un punt de vista diferent pero amb un recorregut molt mes petit; i dos dies per visitar la part argentina, mes acondicionada al turisme, amb senders per fer excursions a peu per dins el parc, amb un trenet que et porta fins a dalt de tot, amb zones de piscines naturals on poder banyar-se, un museu sobre els indigenes, ... FASCINANT! xDDD
Passar la frontera entre brazil i Argentina tb es tota una aventura! Un taxi rudimentari ens hi va portar en mitja horeta (Port Iguazu, on dormiem es molt molt aprop de la frontera) i alli mateix, sense baixar del cotxe control de passaports, segell i apa.. ! Ja som dins de Brazil! :P L'hostal on vam dormir era una caseta no molt gran, amb un bon jardi, ple d'hamaques, una piscina i amb un ambient immillorable! Ens van complaure amb un supa de benvinguda compost, com no, per un asado, acompanyat de salsa criolla, amanida i un bon vi! ;)) qui pot no estar a gust!!!??? Nits parant la fresca a les hamaques, amb el cel estrellat com a sostre, amenitzat tot plegat per un dels dons mes grans dels argentins: una bona conversa sobre el sentit de la vida, les relacions entre les persones, la recerca de la felicitat, .. INCREIBLE! xDDD
Finalment va arribar el darrer dia...! El bus sortia a les 9 del vespre, aixi que ens vam prendre el dia amb relax, per dormir una mica mes al mati (una altra de les especialitats del pais es la "joda" o festa, aixi que la nit s'havia allargat fins quasi entra el mati..! Podeu imaginar! ;P ) Vam aprofitar per acaba el dia anat fins al "Hito de las 3 Fronteras". Un punt de la ciutat increible, on es poden veure els rius que separen Paraguai, Brazil i Argentina! Un se sent junt enmig de terra de ningu quan te Brazil i Paraguai a l'abast de la ma! ;)
Be i amb tot aixo ja fa un mes i mig mes o menys que soc a l'hemisferi sud i que vaig coneguent una mica mes aquest pais tant fascinant que es Argentina!! Diuen que hi ha un moment en que un nota com els llocs on viu i la gent amb qui conviu es posen a la pell i es graven el ella com un tatuatge, cada vegada mes profund.. Tinc la sensacio que la marca que l'experiencia esta deixant sobre el meu cor comença a ser del tot inesborrable i sera impossible no sentir-la improntada en els meus pensaments, en la meva manera de sentir, en la meva manera de ser... !
Aqui sembla que qualsevol ocasio es una excusa per coneixer una nova realitat, una nova historia de vida, una nova visio del mon, una nova manera de viure... Anar al supermercat, anar a una botiga de roba, un viatge en autobus, ... poden transformar-se en un moment magic de conversa i en una oportunitat per transmetre d'on vinc, qui soc, que faig aqui! Donar una miqueta del meu mon i omplir-me una mica del mon d'algu altre! ;) Sembla que em drogi pero estic be, HO PROMETO! ^^ Simplement l'ambient relaxat, el ritme de vida amable, la proximitat de les persones, .. estan sent una excusa molt bona per mira dins meu i prendre el pols a la meva propia vida! Temps per pensar sobre els sentiments, sentir sobre els pensaments, temps per ordenar histories passades, temps per buscar nous objectius, noves motivacions, ...
EN RESUM UN TEMPS PER TROBAR-SE ENCARA MES A UN MATEIX! En temps de pasqua i resurreccio no esta malament no??! ;))
dimarts, 13 de març del 2012
Tarda de pluja, peli i "tortas fritas"!! xDDD
Avui hem tingut una autentica tarda de relax, fresqueta i buena onda! Cap al migdia s'ha girat una tempesta, que ha deixat els carrers del a ciutat negats! La majoria de carrers de les afores son de terra i quan plou son força impracticables, aixi que aqui tenen molt assumit que quan plou.. es para el mon! xD
El centre queda a les afores i els dies que plou, com a la majoria dels centres, no hi ha activitats! En consequencia ens hem quedat a caseta gaudint de la fresca (ja que portavem uns dies de calor insuportable, amb temperatures de 45 graus durant el dia i que a la nit no baixaven el suficient per poder dormir comodament!) , mirant pelicules a l'ordinador i practicant una de les tradicions mes instaurades aqui, les TORTAS FRITAS!
El dia que plou, com que no es pot fer massa res mes, es prepara un kg de farina, ou i greix de vaca i es cuinen una mena de torrades rodones, amb un gust que recorda als xurros (deu se per lo olioses ke son!) i que es poden acompanyar de dolç de llet, de melmelada, de xocolata o simplement soles!
Com no podia ser d'altra manera aqui qualsevol excusa es bona per reunirse al voltant d'una taula, cebant mate ben calent i menjar, tot compartint llargues estones de conversa, filosofant de la vida, discutint sobre algun tema d'actualitat o comentant la vida dels conciutadants! No cal ni di que m'hi trobo com a casa! xDDDDDDDDDD
En resum la setmana passada va ser molt fructifera, repleta d'activitats amb el nanus del centre, que cada dia ens son mes propers i ens tenen mes confiança; i el dissabte al vespre vam celebrar el dia de la dona, fent el que ells diuen una "RONDA DE MUJERES".
No tinc molt clar que jo entri dins aquesta categoria pero consisteix en reunirse les dones del barri, fer un parell de jocs o dinamiques, tractar alguns temes referents a la posicio de les dones a casa, de les dones al treball, sobre maltractes, sobre la visio que les propies dones tenen d'elles mateixes.. Va ser una trobada super super emotiva, on van sortir algunes histories que posaven la pell de gallina i on els silencis tot sovint parlavem mes que les paraules...! Com no tot plegat acompanyat de mate o terere (mate cebat amb suc fresc) , menjar i balls! ;)
Com a novetats a destacar que hem començat a fer classes de kumbia (mes endavant seguirem amb el xamame, la chacarera, tango i altres balls tradicionals) - tot un repte per algu com jo que no te ni idea d ballar!! - i que com no podia ser d'una altra manera, al pais del futbol hem entrat a un equip de futbol femeni (n'hi ha 4 a la ciutat) a veure si aprenem alguna cosa i fem baixa tant menjar, que si no haurem de paga sobrepes a l'avio de tornada! hehehe.
Amb les noies que estan fent voluntariat amb mi ens entenem molt rebe de moment, amb els dos nois que viuen a la casa, que son voluntaris de l'associacio tabme genial, i que tot plegat em comença a resulta quotidia! :P No se si aixo es bo o dolent, pero ja començo a sentir-m'ho una mica casa meva i una mica la meva gent... Sense voler a vegades començo a pensar que marxa d'aqui sera molt dificil...! ;)
Un petona gent! Records i abraçades a tothom!
PD: La idea era que fos un escrit curt..! :p ho sento!
El centre queda a les afores i els dies que plou, com a la majoria dels centres, no hi ha activitats! En consequencia ens hem quedat a caseta gaudint de la fresca (ja que portavem uns dies de calor insuportable, amb temperatures de 45 graus durant el dia i que a la nit no baixaven el suficient per poder dormir comodament!) , mirant pelicules a l'ordinador i practicant una de les tradicions mes instaurades aqui, les TORTAS FRITAS!
El dia que plou, com que no es pot fer massa res mes, es prepara un kg de farina, ou i greix de vaca i es cuinen una mena de torrades rodones, amb un gust que recorda als xurros (deu se per lo olioses ke son!) i que es poden acompanyar de dolç de llet, de melmelada, de xocolata o simplement soles!
Com no podia ser d'altra manera aqui qualsevol excusa es bona per reunirse al voltant d'una taula, cebant mate ben calent i menjar, tot compartint llargues estones de conversa, filosofant de la vida, discutint sobre algun tema d'actualitat o comentant la vida dels conciutadants! No cal ni di que m'hi trobo com a casa! xDDDDDDDDDD
En resum la setmana passada va ser molt fructifera, repleta d'activitats amb el nanus del centre, que cada dia ens son mes propers i ens tenen mes confiança; i el dissabte al vespre vam celebrar el dia de la dona, fent el que ells diuen una "RONDA DE MUJERES".
No tinc molt clar que jo entri dins aquesta categoria pero consisteix en reunirse les dones del barri, fer un parell de jocs o dinamiques, tractar alguns temes referents a la posicio de les dones a casa, de les dones al treball, sobre maltractes, sobre la visio que les propies dones tenen d'elles mateixes.. Va ser una trobada super super emotiva, on van sortir algunes histories que posaven la pell de gallina i on els silencis tot sovint parlavem mes que les paraules...! Com no tot plegat acompanyat de mate o terere (mate cebat amb suc fresc) , menjar i balls! ;)
Com a novetats a destacar que hem començat a fer classes de kumbia (mes endavant seguirem amb el xamame, la chacarera, tango i altres balls tradicionals) - tot un repte per algu com jo que no te ni idea d ballar!! - i que com no podia ser d'una altra manera, al pais del futbol hem entrat a un equip de futbol femeni (n'hi ha 4 a la ciutat) a veure si aprenem alguna cosa i fem baixa tant menjar, que si no haurem de paga sobrepes a l'avio de tornada! hehehe.
Amb les noies que estan fent voluntariat amb mi ens entenem molt rebe de moment, amb els dos nois que viuen a la casa, que son voluntaris de l'associacio tabme genial, i que tot plegat em comença a resulta quotidia! :P No se si aixo es bo o dolent, pero ja començo a sentir-m'ho una mica casa meva i una mica la meva gent... Sense voler a vegades començo a pensar que marxa d'aqui sera molt dificil...! ;)
Un petona gent! Records i abraçades a tothom!
PD: La idea era que fos un escrit curt..! :p ho sento!
diumenge, 4 de març del 2012
Inici de les activitats i cap de setmana relaxant!! ;)
buff..!! Moltes coses a explica i molt dificils d'ordenar! :DD
He de dit que tenia un escrit precios i se m'ha esborrtat!!!!!!!!!!!!! :((
Despres de coneixer el centre i alguna de la gent que hi col·labora, l'endema calia acondicionar-lo i posar-ho tot a punt per tornar a començar de nou les activitats! Aqui fins fa pocs dies eren vacances d'estiu, aixi que feia uns mesos que al centre no hi havien activitats! Calia tallar la gespa de l'exterior, repassa l'estat del material, habilitar alguna de les sales que estaven plenes de trastos, .. Tot plegat alguns dies de feina, pero una excusa perfecte per xerrar, beure mate, coneixer la gent que hi treballa, coneixe'ns entre nosaltres, coneixer als joves, agafa idees per les activitats, ...
Dema ja comencem, aixi que calia fer una crida als nens i joves per fer-los-ho saber!! Com ho vam fer?? Per intenet? penjant un cartell en algun lloc?? Anunciant-ho a la radio?? NOOO! Ho vam fer a la manera tradiciona i mes persona que es pot fer: llarg passeig pel barri, acompanyades per alguns dels joves que es coneixen les cases i les families, i explicant casa per casa qui som i que volem fer! va ser una oportunitat increible per coneixer la realitat de la zona, per veure com viuen, com son les families i per començar a tractar-hi! Obviament es una realitat molt diferent a la que podem estar acostumats a viure o veure, pero es part del pais i crec que tambe es important coneixer-la!
He de fer aqui un stpo per explicar una de les anecdotes mes simpatiques que van passar!! Sabeu com es crida a la gent de la casa quan no hi ha timbre o quan la porta es oberta?? PICANT DE MANS!!!! xDDDDDDDDDDDDDDDD perdoneu pero no pdia deixa de dir-ho!! hehehe.
Be fet aixo, vam programa una mica d'activitats i dema mati ja estan tots convocats per venir a participar! Em fa una ilusio tremenda i tambe una mica de por de com anira! Els nens i joves transmeten una sensibilitat especial i desperten sensacions contradictories! Per una banda alguna cosa en ells es mostra fragil, delicada, trencadissa; pero per altra banda alguna cosa dins la seva mirada diu que han lluitat, que s'han espavilat i que han crescut! L'empenta i les ganes que tenen son moltes i de moment una motivacio desbordant!! SUposo que pq es al pricnipi.. sera tot un repte mantenir-la!!! ;)
I finalment va arriba el cap de setmana i el merescut descans!! Des que vaig arriba no havia tingut un dia lliure, sense haver d'estar pendent de res.. descansant! Aixo va ser el dissabte! :DD Dormir fins que el cos va di prou.. un bon dinar.. una passejada i migdiada a la tarda.. i al vespre un bon supa per celebra l'aniversari de la noia de belgica, seguit d'uns beures i uns balls al Boliche o discoteca! Una de les begudes tipiques es el Fernet. Es una especie de ratafia pero mes amarga i molt mes alcoholica! xD no es pot beure sola! :P
Despres de comprova que a les discoteques d'aqui sona la mateixa me.. de musica que a les de Catalunya una bona dormida fins a ben entra del migdia! hehehe. Unes empanades per dinar i despres una mica de Terere (mate fet amb suc fresc) delicios sota l'hombra d'un arbre del parc que tenim davant de casa, veien com s'amaga el sol i com surten les estrelles! Estidada a la gespa, amb la brisa calida i el cel tan impressinant sobre meu simplement pensava que no se si puc demanar res mes! M'ha portat a la ment les millors sensacions i records que he viscut, a Nicaragua, passejant per la platja un dia d'estiu, els vespres d'acampada amb el cau, les nits de xerrades al camping, .. ! Una bona carregada de piles i una manera meravellosa, a la vegada que simple, d'omplir l'anima! ;)
Amb aquestes bones sensacions us deixo i us dic BONA NIT! :D
PD: No puc deixa d'animar-vos a venir a viure aixo! No hi ha paraules que ho puguin explicar, sincerament!
He de dit que tenia un escrit precios i se m'ha esborrtat!!!!!!!!!!!!! :((
Despres de coneixer el centre i alguna de la gent que hi col·labora, l'endema calia acondicionar-lo i posar-ho tot a punt per tornar a començar de nou les activitats! Aqui fins fa pocs dies eren vacances d'estiu, aixi que feia uns mesos que al centre no hi havien activitats! Calia tallar la gespa de l'exterior, repassa l'estat del material, habilitar alguna de les sales que estaven plenes de trastos, .. Tot plegat alguns dies de feina, pero una excusa perfecte per xerrar, beure mate, coneixer la gent que hi treballa, coneixe'ns entre nosaltres, coneixer als joves, agafa idees per les activitats, ...
Dema ja comencem, aixi que calia fer una crida als nens i joves per fer-los-ho saber!! Com ho vam fer?? Per intenet? penjant un cartell en algun lloc?? Anunciant-ho a la radio?? NOOO! Ho vam fer a la manera tradiciona i mes persona que es pot fer: llarg passeig pel barri, acompanyades per alguns dels joves que es coneixen les cases i les families, i explicant casa per casa qui som i que volem fer! va ser una oportunitat increible per coneixer la realitat de la zona, per veure com viuen, com son les families i per començar a tractar-hi! Obviament es una realitat molt diferent a la que podem estar acostumats a viure o veure, pero es part del pais i crec que tambe es important coneixer-la!
He de fer aqui un stpo per explicar una de les anecdotes mes simpatiques que van passar!! Sabeu com es crida a la gent de la casa quan no hi ha timbre o quan la porta es oberta?? PICANT DE MANS!!!! xDDDDDDDDDDDDDDDD perdoneu pero no pdia deixa de dir-ho!! hehehe.
Be fet aixo, vam programa una mica d'activitats i dema mati ja estan tots convocats per venir a participar! Em fa una ilusio tremenda i tambe una mica de por de com anira! Els nens i joves transmeten una sensibilitat especial i desperten sensacions contradictories! Per una banda alguna cosa en ells es mostra fragil, delicada, trencadissa; pero per altra banda alguna cosa dins la seva mirada diu que han lluitat, que s'han espavilat i que han crescut! L'empenta i les ganes que tenen son moltes i de moment una motivacio desbordant!! SUposo que pq es al pricnipi.. sera tot un repte mantenir-la!!! ;)
I finalment va arriba el cap de setmana i el merescut descans!! Des que vaig arriba no havia tingut un dia lliure, sense haver d'estar pendent de res.. descansant! Aixo va ser el dissabte! :DD Dormir fins que el cos va di prou.. un bon dinar.. una passejada i migdiada a la tarda.. i al vespre un bon supa per celebra l'aniversari de la noia de belgica, seguit d'uns beures i uns balls al Boliche o discoteca! Una de les begudes tipiques es el Fernet. Es una especie de ratafia pero mes amarga i molt mes alcoholica! xD no es pot beure sola! :P
Despres de comprova que a les discoteques d'aqui sona la mateixa me.. de musica que a les de Catalunya una bona dormida fins a ben entra del migdia! hehehe. Unes empanades per dinar i despres una mica de Terere (mate fet amb suc fresc) delicios sota l'hombra d'un arbre del parc que tenim davant de casa, veien com s'amaga el sol i com surten les estrelles! Estidada a la gespa, amb la brisa calida i el cel tan impressinant sobre meu simplement pensava que no se si puc demanar res mes! M'ha portat a la ment les millors sensacions i records que he viscut, a Nicaragua, passejant per la platja un dia d'estiu, els vespres d'acampada amb el cau, les nits de xerrades al camping, .. ! Una bona carregada de piles i una manera meravellosa, a la vegada que simple, d'omplir l'anima! ;)
Amb aquestes bones sensacions us deixo i us dic BONA NIT! :D
PD: No puc deixa d'animar-vos a venir a viure aixo! No hi ha paraules que ho puguin explicar, sincerament!
dimarts, 28 de febrer del 2012
Primers dies a Vera!
Be finalment ja estem instalats a la ciutat de Vera!! El lloc on estem es una casa molt gran, que no es luxosa pero te to el necessari per viure-hi comodament! ;) Vivim amb dos nois de l'assosciacio (la casa tambe pertany a l'associacio) que es diuen Cristian y Javier. Ells treballen en altres coses y el que fan x l'associacio es treball voluntari totalment!! Realment es una passada com aquesta gent es mou i s'implica! A mi em te meravellada! ;)
Ahir a la tarda com a detall de benvinguda ens van portar a un poblet a 8 kms d'on som per anar a una casa enorme (podeu imaginar-vos una casa colonial de fa dos segles) amb uns jardins molt molt grans i amb una fantastica piscina! :P varem passar una tarda redivertida i refrescant, amb l'unic inconvenient que els mosquits se'ns van menjar vius!!! :SSS a Vera no n'hi ha masses perque es molt sec i no hi ha massa vegetacio espessa, pero alla on varem anar ahir si! :P De tornada a Vera, x recuperar forces vam supar unes empanadilles tremendes de carn i de verdures que ens van deixar ben tips!!
He de fer una puntualitzacio obligada en el menajr perque el quelcom increible! POrto 4 dies menjant empanades, pasta, carn, dulce de leche, alfajores, magdalenes amb dulce de leche, merenge.. brrrrrrrrrrrrrr...!!! podeu imaginar que si no trobo la manera de fer quelcom d'esport tornare minim amb 10 kg mes!!!! xDDDD
Be, seguim amb el relat! Aquest demati ens hem llevat forsa tard, hem estat recollint una mica la casa (pq tenim una dona que ens la neteja un cop x setmana, nomes l'hem de mantenir) i despres ens han cuinat unes magnifiques tallarines amb verdura! Despres de dinar ha vingut un dels moments mes increibles i forts de tots els dies que portu aqui: hem anat al centre de l'associacio a coneixer com es, com es treballa i a coneixer algunes de les persones que hi colaboren i a alguns dels nens i adolescents que hi participen.
El centre es com a un km i mig de la casa, aixi que estare b les caminades per fer baixa el menjar! hehehehe. Es una casa prou gran, amb varies sales, amb un pati ampli, amb un traster/garatge, ... Al centre es treballa l'oci, oferint activitats pels joves, i tambe una part de psicopedagogia, fent suport a nens que tenen dificultats per segui a l'escola. El material del que disposen no es molt realment... pero amb el que tenen fan coses molt interessants!
Es fan tallers de cuina, tallers de nutricio, de salut, etc. Els joves se les han enginyat x crear una murga, que es com una banda de persusio molt tipica d'aqui. Si veiessiu com s'han construit els intruments fliparieu! La vertiat es increible com son capasos d'inventar i de crear! Algu que coneix be Argentina em va dir que una de les coses mes fasciant dels argentins es que del no res en poden coses increibles i comenso a entendre que volia dir!! ;))
A nivell personal... la veritat es que em repeteixo pero tornu a dir que les coses viscudes, sentides, pensades.. son tantes que es fa dificilissim asimilar el que estic visquen! De moment em sembla un pais increible, poblat x una gent increible, que t'obren les portes de casa seva i del seu cor.. que et donen al que no tenen... Es un sentiment contradictori, perque un se sent tractat a cos de rei pero a la vegada saps que no vols mes que participar com ells i ser un mes...
Coneixent el projecte i la zona on es porta a terme tambe hem conegut una de les realitats mes dures del pais.. Les condicions de vida no son facils aqui i hi ha fores problemes... NO hi ha feina, no hi h diners, no hi ha masses probabilitats de sortida, ... tot plegat genera situacions de frustracio, de desesperansa, ... la gent esta cansada i deixa de lluitar.. Ens han explicat que un dels principals problemes aqui es el suicidi juvenil! Els joves quan arriben a la secundaria suposu que comencen a ser conscinents de la situacio que els rodeja i ... es dificil que no es perdin en les drogues o coses pitjors.. Un dels objectius de l'associacio es precisament donar un espai a aquest colectius perque es trobin, parlin, es relacionin, iniciin projectes conjuntament, .. en definitiva oferir una alternativa d'oci, intentar potenciar la iniciativa de la gent per fer coses per la seva comunitat; crear un espai d'analizi, de debat i de critica social intentant aportar solucions la mateixa gent implicada.. els que esteu al cau us sonara una mica la historia no??? ;)) A mi m'ho ha recordat un munt quan els sentia parla i m'ho expicaven! :PP
La veritat es que la idea em sembla molt i molt bona, a la vegada que m'es familiar..! :P Salvant les diferencies, espero poder aportat a aqui quelcom del que jo vaig aprendre com a nena al cau i del que he apres fent de cap! Ara mateix tinc el cap ple de projectes que es podrien iniciar, ple de idees que podrien sorgir, ple de... tot! hehehe. Tornant a les paraules d'algu que ha viscut aqui temps suficient per coneixer el pais (dani ho sento pero men recordo molt de les teves paraules perque realment explicaves el que jo estic vivint! ;) ) aqui sembla que comenca a fer qualsevol cosa es possible! :P
L'associacio te 15 anys d'historia i va sorgir d'una manera espontania, arrant d'una monja que volia oferir alguna possbilitat als nens amb discapacitat, ja que llavors el govern no tenia una politica en aquest sentit i no hi havia un lloc per aquests nens. Al cap de pocs anys, el govern va comensa una campanya d'ajuda a les families amb discapacitats, amb una important dotacio economica, la qual cosa va fer que deixessin d'acudir a l'associacio per pagarse un dels centres privats que es van crear. Aixi el perfil de nens i joves que acudien a l'associacio va canviar i van passa a ser els mes desafavorits socialment, que no es poden permetre activitats recreatives, pero sense discapacitats greus. Us podeu imaginar que tot plegat em te fascinada i que estic morta de ganes de participar-hi ja de ple! :P
Aquests dies m'estic empapant de mil coses.. mil infomacions.. sobre historia del pais, sobre politica, .. En Javier es professor i treballa en un projecte del govern per forma mestres en la deteccio de discapacitats i necessitats especials. Es un home que ha fet moltissimes coses i hem tingut unes discussions sobre politica super super interessants! ;)
Be .. no se que mes explicar, pq estic escrivint molt avui! hehehe. Ah si! Les tres noies que participen amb mi al projecte son franceses, aixi que estic fent una immersio molt bestia al frances!! :DD
En fi.. no vui avurri mes donant-vos la tabarra!! Pero no podia dormir sense treure tot aixo que tinc a dins! ;))
Un petonas a tots!! Obviament s'us troba molt a falta i m'agraderia poder venir un moment ara que debeu estar dormint i fervos una abrasada! :P
Ahir a la tarda com a detall de benvinguda ens van portar a un poblet a 8 kms d'on som per anar a una casa enorme (podeu imaginar-vos una casa colonial de fa dos segles) amb uns jardins molt molt grans i amb una fantastica piscina! :P varem passar una tarda redivertida i refrescant, amb l'unic inconvenient que els mosquits se'ns van menjar vius!!! :SSS a Vera no n'hi ha masses perque es molt sec i no hi ha massa vegetacio espessa, pero alla on varem anar ahir si! :P De tornada a Vera, x recuperar forces vam supar unes empanadilles tremendes de carn i de verdures que ens van deixar ben tips!!
He de fer una puntualitzacio obligada en el menajr perque el quelcom increible! POrto 4 dies menjant empanades, pasta, carn, dulce de leche, alfajores, magdalenes amb dulce de leche, merenge.. brrrrrrrrrrrrrr...!!! podeu imaginar que si no trobo la manera de fer quelcom d'esport tornare minim amb 10 kg mes!!!! xDDDD
Be, seguim amb el relat! Aquest demati ens hem llevat forsa tard, hem estat recollint una mica la casa (pq tenim una dona que ens la neteja un cop x setmana, nomes l'hem de mantenir) i despres ens han cuinat unes magnifiques tallarines amb verdura! Despres de dinar ha vingut un dels moments mes increibles i forts de tots els dies que portu aqui: hem anat al centre de l'associacio a coneixer com es, com es treballa i a coneixer algunes de les persones que hi colaboren i a alguns dels nens i adolescents que hi participen.
El centre es com a un km i mig de la casa, aixi que estare b les caminades per fer baixa el menjar! hehehehe. Es una casa prou gran, amb varies sales, amb un pati ampli, amb un traster/garatge, ... Al centre es treballa l'oci, oferint activitats pels joves, i tambe una part de psicopedagogia, fent suport a nens que tenen dificultats per segui a l'escola. El material del que disposen no es molt realment... pero amb el que tenen fan coses molt interessants!
Es fan tallers de cuina, tallers de nutricio, de salut, etc. Els joves se les han enginyat x crear una murga, que es com una banda de persusio molt tipica d'aqui. Si veiessiu com s'han construit els intruments fliparieu! La vertiat es increible com son capasos d'inventar i de crear! Algu que coneix be Argentina em va dir que una de les coses mes fasciant dels argentins es que del no res en poden coses increibles i comenso a entendre que volia dir!! ;))
A nivell personal... la veritat es que em repeteixo pero tornu a dir que les coses viscudes, sentides, pensades.. son tantes que es fa dificilissim asimilar el que estic visquen! De moment em sembla un pais increible, poblat x una gent increible, que t'obren les portes de casa seva i del seu cor.. que et donen al que no tenen... Es un sentiment contradictori, perque un se sent tractat a cos de rei pero a la vegada saps que no vols mes que participar com ells i ser un mes...
Coneixent el projecte i la zona on es porta a terme tambe hem conegut una de les realitats mes dures del pais.. Les condicions de vida no son facils aqui i hi ha fores problemes... NO hi ha feina, no hi h diners, no hi ha masses probabilitats de sortida, ... tot plegat genera situacions de frustracio, de desesperansa, ... la gent esta cansada i deixa de lluitar.. Ens han explicat que un dels principals problemes aqui es el suicidi juvenil! Els joves quan arriben a la secundaria suposu que comencen a ser conscinents de la situacio que els rodeja i ... es dificil que no es perdin en les drogues o coses pitjors.. Un dels objectius de l'associacio es precisament donar un espai a aquest colectius perque es trobin, parlin, es relacionin, iniciin projectes conjuntament, .. en definitiva oferir una alternativa d'oci, intentar potenciar la iniciativa de la gent per fer coses per la seva comunitat; crear un espai d'analizi, de debat i de critica social intentant aportar solucions la mateixa gent implicada.. els que esteu al cau us sonara una mica la historia no??? ;)) A mi m'ho ha recordat un munt quan els sentia parla i m'ho expicaven! :PP
La veritat es que la idea em sembla molt i molt bona, a la vegada que m'es familiar..! :P Salvant les diferencies, espero poder aportat a aqui quelcom del que jo vaig aprendre com a nena al cau i del que he apres fent de cap! Ara mateix tinc el cap ple de projectes que es podrien iniciar, ple de idees que podrien sorgir, ple de... tot! hehehe. Tornant a les paraules d'algu que ha viscut aqui temps suficient per coneixer el pais (dani ho sento pero men recordo molt de les teves paraules perque realment explicaves el que jo estic vivint! ;) ) aqui sembla que comenca a fer qualsevol cosa es possible! :P
L'associacio te 15 anys d'historia i va sorgir d'una manera espontania, arrant d'una monja que volia oferir alguna possbilitat als nens amb discapacitat, ja que llavors el govern no tenia una politica en aquest sentit i no hi havia un lloc per aquests nens. Al cap de pocs anys, el govern va comensa una campanya d'ajuda a les families amb discapacitats, amb una important dotacio economica, la qual cosa va fer que deixessin d'acudir a l'associacio per pagarse un dels centres privats que es van crear. Aixi el perfil de nens i joves que acudien a l'associacio va canviar i van passa a ser els mes desafavorits socialment, que no es poden permetre activitats recreatives, pero sense discapacitats greus. Us podeu imaginar que tot plegat em te fascinada i que estic morta de ganes de participar-hi ja de ple! :P
Aquests dies m'estic empapant de mil coses.. mil infomacions.. sobre historia del pais, sobre politica, .. En Javier es professor i treballa en un projecte del govern per forma mestres en la deteccio de discapacitats i necessitats especials. Es un home que ha fet moltissimes coses i hem tingut unes discussions sobre politica super super interessants! ;)
Be .. no se que mes explicar, pq estic escrivint molt avui! hehehe. Ah si! Les tres noies que participen amb mi al projecte son franceses, aixi que estic fent una immersio molt bestia al frances!! :DD
En fi.. no vui avurri mes donant-vos la tabarra!! Pero no podia dormir sense treure tot aixo que tinc a dins! ;))
Un petonas a tots!! Obviament s'us troba molt a falta i m'agraderia poder venir un moment ara que debeu estar dormint i fervos una abrasada! :P
dilluns, 27 de febrer del 2012
Deixem BUenos Aires per anar cap a Vera!
I finalment... Vera! Aquest es el poble on estare els proxims 4 mesos!! Des de BUenos Aires es un viatge de mes de 10 hores en bus, que vam fer de nit, aixi vam aprofitar x dormir i fer mes curt el viatge! :P Els dos ultims dies a BUenos Aires van ser estressants! el dia 25 tot el dia formacio amb les responables del projectes, a la nit una mica de festa a l'hostal mateix i el dia seguent visita a la plaza de mayo, el mercat i altres coses importants de la ciutat, fer maleta i a les 10 de la nit agafa el bus cap a Vera! una mica a tope tot plegat pero molt i molt be!! :D
La veritat es que tot esta passant molt de pressa.. tinc la sensacio que quasibe no tinc ni temps de pensar.. nomes senti senti senti.. i el meu cap te dificultat per ordernar les impressions, sentiments, etc. Es una sensacio increible!! Ara que ja m'instalu definitivament tindre un moment de pausa per assumir tot el que estic visquen, perque realment es dificil fer-ho aixi de cop!! ;P
Avui aqui es festa i no es treballa.. aixi que tenim tot el dia x descansar.. visitar la ciutat.. etc! sera un plaer x estar a tope x comensa dema amb els nanus! :D
B seguire informant!! ;) petons!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)