Fa pocs dies em van recordar aquesta pel·lícula i he pensat que és un bon tema per començar a explicar la meva vida a través de pel·lícules i cançons!
El film reflexa molts dels pensaments, anhels, somnis, sensacions, ... que tot sovint m'invaeixen i que espero poder viure algun dia...
Només un mes, el que vaig passar al meravellós país de Nicaragua, va ser suficient per despertar les ganes de conèixer, de viure, d'experimentar situacions in to the limit on només pots dependre de tu mateix, on no hi ha horaris, no hi ha estereotips, no hi ha contaminacions socioculturals, no hi ha lligams, no hi ha més obligacions que les d'aprendre a viure i aprendre a sentir, i aprendre a tractar aquests sentiments com quelcom tan natural com ho és la pluja o km els mateixos raigs de sol que ens donen la vida...
L'experiència d'afrontar el repte de fer 16 hores de viatge on my own em va oferir la possiblitat de compartir un temps amb mi mateixa que es va convertir en l'artífex d'un nou canvi d'etapa en la meva vida, que va precedir un nou pas en el creixament personal que m'ha de portar a ser una persona cada vegada més completa...
Posar-nos a nosaltres mateixos en situacions noves, emocionants, que requereixin de l'ús d'alguns dels nostres recursos cognitius que tenim més oblidats ens ajuda a recordar que la vida és dinàmica, que podem afirmar que avui hi som però no sabem si hi serem dmà, que aquest món nostre és una esfera immensa que no deixa mai de girar i que els que avui són a dalt seran a baix demà...
