Che.. me vais a perdonar la gente de Catalunya.. pero esa entrada en el blog la voy a escribir en castellano porque la quiero dedicar a alguien que ha compartido esta experiencia en Argentina conmigo des del dia en que pise esta tierra na mas y a toda la gente de Vera con quien sigio compartiendola, que las extraña tanto como yo y con los que compartimos esta sensacion...
Chicas a vosotras os quiero hablar ahora, des de la distancia fisica.. pero des de la proximidad del corazon y del pensamiento... Empezamos esta aventura separadas, cada una en lugar, a su manera, movidas por motivos y buscando cosas diferentes.. pero la empezamos a compartir bien rapido, ya en la distancia cuando intercambiamos los primeros mails empezamos a constrtuir juntas lo que seria una de las aventura mas inolvidables de nuestras vidas! Sin apenas darnos cuenta se fue tejiendo una vida juntas, con los chicos de la Quinta, en la casa... Todo tan intenso que no pudimos ser conscientes de como poco a poco toda esa gente, todas esas cosas vividas, todo ese mundo que nos cosntruimos iba calando dentro nuestro, en nuestra piel, en nuestra sangre, en nuestro corazon.. Pero tambien en los corazones de quienes compartieron ese tiempo con nosotras, quienes ahora realizan como de profundo fue ese encuentro porque sienten el vacio que dejo..
No tengo intencion de escribir nada triste ni melancolico, aunque empeze un poco mal! :PP Mas al contrario.. el mensaje que yo quiero dejar hoy aqui es que la aventura puede que nos lleve por algunos caminos separados, pero que ya nunca mas podremos pensar que la estamos viviendo solas! Por mas que estemos lejos, por mas que la vida nos guie por caminos distintos llevaremos dentro todo aquello que aprendimos, todos aquellos momentos que compartimos, todas aquellas sonrisas, todos los llantos... Y cada vez que recordandolo se nos caiga una lagrima medio disimulada con un sonrisa sabremos que no estamos solas, que hay mucha gente a quien lo paso lo mismo en algun otro momento recordandonos y que habra mucha otra gente a quien le va a pasar lo mismo si un dia en el futuro nos recuerdan!
Lo que quiero decir es que la aventura no ternima mientras uno pueda seguir recordando y mientras queramos seguir buscando todo aquello que un dia nos lleno tanto en cada nueva experiencia que vivamos (sea en la parte del mundo que sea!) !! :DD
No me vayais a odiar si os hago llorar de nuevo! :PP Solo queria escribir cuatro palabras para deciros que os quiero mucho y para explicar un poco como me siento! Uno puede pensar que las coses que va a vivir seran intensas, pero nunca puede estar preparado cuando las encuentra! :) Decir que aqui las cosas siguen, que nuestra aventura nos va a seguir ofreciendo muchas cosas increibles y que estamos ahi para siempre! ;)) Un besazo enorme!
PD: No voy a desearos suerte porque se que os la vais a construir perfectamente! :D
diumenge, 29 d’abril del 2012
dimecres, 11 d’abril del 2012
Hem tornat a l'escola! xD
Nomes un petit escrit per explicar una de les anecdotes mes simpatiques ocurregudes en aquesta petita ciutat! :P La veritat aquest projecte esta permetent viure coses increibles i torna a l'escola n'ha set una d'elles!
Si be el dilluns al mati vam anar a una escola privada, de les de mes alt nivell, ahir nit vam anar a una de les mes humils de la ciutat, que funciona tambe com a escola per adults en horari nocturn (i a la qual provablement col·laborare!).
Mentre els primers vestien uniforme talment trets de telenoveles com Rebelde way, els altres vestien amb peces usades, reaprofitades, passades de moda.. Mentre uns tenien una infraesctructua increiblement gran i cuidada, amb un munt de recursos a l'abast, els altres escribien sobre pupitres de fa mes de 50 anys, seien en cadires trencades i utilitzaven el guix i la pissarra convencionals!
Mentre els primers anaven a l'escola perque no tenien cap mes obligacio en tot el dia, els segons aprofitavem que l'horari nocturn els permetia assistir a classe en hores fora del seu horari laboral o les seves obligacions familiars... Mentre els primers semblaven tallats tots pel mateix patro i tenien uns protocols molt assimilats.. el la segona escola la diversitat d'edats, de tipus de gent, de necessitats i nivell educactiu, de comportament eres molt molt variats!
Tota una experiencia torna a asseure's en un pupitre d'escola despres de tant de temps i torna a participar d'una classe! :)
Poder coneixer aquestes dues realitats i veure el gran contrast entre els barris i les escoles va ser increiblement enriquidor! Les diferencies entre la manera de treballar entre els mestres d'una i altra escola tambe era obvia, ja que les necssitats que havien de satisfer a un i altre lloc no tenien massa a veure!!
Sigui com sigui l'estona compartida amb uns i altres va fer reviure en mi l'esperit de l'educacio! ;)
dimecres, 4 d’abril del 2012
1 mes fora ja...!! La millor manera de celebrar-ho?? Viatjant! ;)
Hola gent!
Feia un munt de dies que no escribia res, pero les ultimes setmanes han estat un no parar d'anar amunt i avall..!! Fa dies setmanes vaig estar de ruta pel nord, les provincies de Tucuman i e Salta, amb tres noies i un noi catalans! Va ser una mica estrany aixo de torna a parlar i sentir el catala tot el dia!! A vegades es troba a falta molt! ;))
La ruta va ser espectacular, des de Tucuman fins a san salvador de jujuy, passant per paratges tan espectaculars com Tafi del Valle, Amaicha, Quilmes, Cafayate, Cachi, Salta, Santa Rosa del Tastil, San Antonio de los Cobres, Purmamarca, Tilcara, ... !! Una aventura indescriptible, fent centenars de quilometres per camins de terra (o rife com diuen aqui) amb un cotxe... en condicions una mica dubtoses, ... arribant als pobles a hores tardanes, a les quals va ser dificil trobar un lloc per dormir segons a on, ... Pero envoltats per paratges que podien enamorar al mes esquerp, ple de contrastors, des del a humitat i la verdor de Tucuman a les muntanyes altres i de poquissima vegetacio de San Antonio de los Cobres o Santa Rosa del Tastil, passant per desert arid i ple de "cardones" com diuen aqui dels cactus enormes! xDD
Vam compartir moltes estones de cotxe, excursions, bons menjars a taula (es mereixen una mencio especial pq hi havia uns bifes increibles...!!!! ), nits de xerinol·la i cervesa, alguns mals de panxa, ... ! Pero sobretot es notava que teniem ganes de compartir uns dies i una experiencia unica per a tots 5! Les moltissimes hores de viatge fins a San Miguel van ser una mica pesades, pero va ser una bona ocasio per viatjar sola pel pais, per posar-me a prova, per estar unes hores amb mi mateixa, per pensar en tot el que estic visquent, ... ! MOlts quilometres de distancia per recorrer una petita part d'un pais que sembla un mon, que es ple de contrastos entre els paisatges, la gent, les constums, ... poblat per unes persones que fan que aquest pais sigui aixi d'increible i adorable!
A l'arribada a Vera.. una estranya sensacio de qui torna a casa despres d'haver estat fora i d'haver-la trobat a faltar! Era la primera vegada que sortia de la ciutat des que vaig arribar i la primera vegada que em separava dels meus companys i companyes d projecte! Veritablement separar-se ni que fos per uns dies va ser una mica mes dificil del que em podia esperar i va ser agradable veure com ha nascut un efecte i una estima entre nosaltres! No es moment de pensar-ho pero.. em comença a passar pel cap com marxare d'aquest lloc i d'aquesta gent! :))
I quan et penses que has vist la cosa mes espectacular del pais... arriba IGUAZU!! uf... ! Sincerament no em canso de repetir que no hi ha paraules ni imatges que puguin descriure-ho! Els que hi han estat ho entenen be.. ! Nomes la immensitat del mar pot ser igual d'espectacular que la força de les aigues recorrent barrancs i saltant parets... ! Un te la sensacio de no poder res davant tal força de la natura.. ! El convenciment que la ma de l'home mai podra igualar l'espectacular bellesa de milers d'anys de treball de la mare terra (o la pachamama com en diuen aqui)!
Vam destinar tres dies a veure el parc, i realment 4 tampoc serien suficients!! UN dia per visitar la part Brazilenya, que es un punt de vista diferent pero amb un recorregut molt mes petit; i dos dies per visitar la part argentina, mes acondicionada al turisme, amb senders per fer excursions a peu per dins el parc, amb un trenet que et porta fins a dalt de tot, amb zones de piscines naturals on poder banyar-se, un museu sobre els indigenes, ... FASCINANT! xDDD
Passar la frontera entre brazil i Argentina tb es tota una aventura! Un taxi rudimentari ens hi va portar en mitja horeta (Port Iguazu, on dormiem es molt molt aprop de la frontera) i alli mateix, sense baixar del cotxe control de passaports, segell i apa.. ! Ja som dins de Brazil! :P L'hostal on vam dormir era una caseta no molt gran, amb un bon jardi, ple d'hamaques, una piscina i amb un ambient immillorable! Ens van complaure amb un supa de benvinguda compost, com no, per un asado, acompanyat de salsa criolla, amanida i un bon vi! ;)) qui pot no estar a gust!!!??? Nits parant la fresca a les hamaques, amb el cel estrellat com a sostre, amenitzat tot plegat per un dels dons mes grans dels argentins: una bona conversa sobre el sentit de la vida, les relacions entre les persones, la recerca de la felicitat, .. INCREIBLE! xDDD
Finalment va arribar el darrer dia...! El bus sortia a les 9 del vespre, aixi que ens vam prendre el dia amb relax, per dormir una mica mes al mati (una altra de les especialitats del pais es la "joda" o festa, aixi que la nit s'havia allargat fins quasi entra el mati..! Podeu imaginar! ;P ) Vam aprofitar per acaba el dia anat fins al "Hito de las 3 Fronteras". Un punt de la ciutat increible, on es poden veure els rius que separen Paraguai, Brazil i Argentina! Un se sent junt enmig de terra de ningu quan te Brazil i Paraguai a l'abast de la ma! ;)
Be i amb tot aixo ja fa un mes i mig mes o menys que soc a l'hemisferi sud i que vaig coneguent una mica mes aquest pais tant fascinant que es Argentina!! Diuen que hi ha un moment en que un nota com els llocs on viu i la gent amb qui conviu es posen a la pell i es graven el ella com un tatuatge, cada vegada mes profund.. Tinc la sensacio que la marca que l'experiencia esta deixant sobre el meu cor comença a ser del tot inesborrable i sera impossible no sentir-la improntada en els meus pensaments, en la meva manera de sentir, en la meva manera de ser... !
Aqui sembla que qualsevol ocasio es una excusa per coneixer una nova realitat, una nova historia de vida, una nova visio del mon, una nova manera de viure... Anar al supermercat, anar a una botiga de roba, un viatge en autobus, ... poden transformar-se en un moment magic de conversa i en una oportunitat per transmetre d'on vinc, qui soc, que faig aqui! Donar una miqueta del meu mon i omplir-me una mica del mon d'algu altre! ;) Sembla que em drogi pero estic be, HO PROMETO! ^^ Simplement l'ambient relaxat, el ritme de vida amable, la proximitat de les persones, .. estan sent una excusa molt bona per mira dins meu i prendre el pols a la meva propia vida! Temps per pensar sobre els sentiments, sentir sobre els pensaments, temps per ordenar histories passades, temps per buscar nous objectius, noves motivacions, ...
EN RESUM UN TEMPS PER TROBAR-SE ENCARA MES A UN MATEIX! En temps de pasqua i resurreccio no esta malament no??! ;))
Feia un munt de dies que no escribia res, pero les ultimes setmanes han estat un no parar d'anar amunt i avall..!! Fa dies setmanes vaig estar de ruta pel nord, les provincies de Tucuman i e Salta, amb tres noies i un noi catalans! Va ser una mica estrany aixo de torna a parlar i sentir el catala tot el dia!! A vegades es troba a falta molt! ;))
La ruta va ser espectacular, des de Tucuman fins a san salvador de jujuy, passant per paratges tan espectaculars com Tafi del Valle, Amaicha, Quilmes, Cafayate, Cachi, Salta, Santa Rosa del Tastil, San Antonio de los Cobres, Purmamarca, Tilcara, ... !! Una aventura indescriptible, fent centenars de quilometres per camins de terra (o rife com diuen aqui) amb un cotxe... en condicions una mica dubtoses, ... arribant als pobles a hores tardanes, a les quals va ser dificil trobar un lloc per dormir segons a on, ... Pero envoltats per paratges que podien enamorar al mes esquerp, ple de contrastors, des del a humitat i la verdor de Tucuman a les muntanyes altres i de poquissima vegetacio de San Antonio de los Cobres o Santa Rosa del Tastil, passant per desert arid i ple de "cardones" com diuen aqui dels cactus enormes! xDD
Vam compartir moltes estones de cotxe, excursions, bons menjars a taula (es mereixen una mencio especial pq hi havia uns bifes increibles...!!!! ), nits de xerinol·la i cervesa, alguns mals de panxa, ... ! Pero sobretot es notava que teniem ganes de compartir uns dies i una experiencia unica per a tots 5! Les moltissimes hores de viatge fins a San Miguel van ser una mica pesades, pero va ser una bona ocasio per viatjar sola pel pais, per posar-me a prova, per estar unes hores amb mi mateixa, per pensar en tot el que estic visquent, ... ! MOlts quilometres de distancia per recorrer una petita part d'un pais que sembla un mon, que es ple de contrastos entre els paisatges, la gent, les constums, ... poblat per unes persones que fan que aquest pais sigui aixi d'increible i adorable!
A l'arribada a Vera.. una estranya sensacio de qui torna a casa despres d'haver estat fora i d'haver-la trobat a faltar! Era la primera vegada que sortia de la ciutat des que vaig arribar i la primera vegada que em separava dels meus companys i companyes d projecte! Veritablement separar-se ni que fos per uns dies va ser una mica mes dificil del que em podia esperar i va ser agradable veure com ha nascut un efecte i una estima entre nosaltres! No es moment de pensar-ho pero.. em comença a passar pel cap com marxare d'aquest lloc i d'aquesta gent! :))
I quan et penses que has vist la cosa mes espectacular del pais... arriba IGUAZU!! uf... ! Sincerament no em canso de repetir que no hi ha paraules ni imatges que puguin descriure-ho! Els que hi han estat ho entenen be.. ! Nomes la immensitat del mar pot ser igual d'espectacular que la força de les aigues recorrent barrancs i saltant parets... ! Un te la sensacio de no poder res davant tal força de la natura.. ! El convenciment que la ma de l'home mai podra igualar l'espectacular bellesa de milers d'anys de treball de la mare terra (o la pachamama com en diuen aqui)!
Vam destinar tres dies a veure el parc, i realment 4 tampoc serien suficients!! UN dia per visitar la part Brazilenya, que es un punt de vista diferent pero amb un recorregut molt mes petit; i dos dies per visitar la part argentina, mes acondicionada al turisme, amb senders per fer excursions a peu per dins el parc, amb un trenet que et porta fins a dalt de tot, amb zones de piscines naturals on poder banyar-se, un museu sobre els indigenes, ... FASCINANT! xDDD
Passar la frontera entre brazil i Argentina tb es tota una aventura! Un taxi rudimentari ens hi va portar en mitja horeta (Port Iguazu, on dormiem es molt molt aprop de la frontera) i alli mateix, sense baixar del cotxe control de passaports, segell i apa.. ! Ja som dins de Brazil! :P L'hostal on vam dormir era una caseta no molt gran, amb un bon jardi, ple d'hamaques, una piscina i amb un ambient immillorable! Ens van complaure amb un supa de benvinguda compost, com no, per un asado, acompanyat de salsa criolla, amanida i un bon vi! ;)) qui pot no estar a gust!!!??? Nits parant la fresca a les hamaques, amb el cel estrellat com a sostre, amenitzat tot plegat per un dels dons mes grans dels argentins: una bona conversa sobre el sentit de la vida, les relacions entre les persones, la recerca de la felicitat, .. INCREIBLE! xDDD
Finalment va arribar el darrer dia...! El bus sortia a les 9 del vespre, aixi que ens vam prendre el dia amb relax, per dormir una mica mes al mati (una altra de les especialitats del pais es la "joda" o festa, aixi que la nit s'havia allargat fins quasi entra el mati..! Podeu imaginar! ;P ) Vam aprofitar per acaba el dia anat fins al "Hito de las 3 Fronteras". Un punt de la ciutat increible, on es poden veure els rius que separen Paraguai, Brazil i Argentina! Un se sent junt enmig de terra de ningu quan te Brazil i Paraguai a l'abast de la ma! ;)
Be i amb tot aixo ja fa un mes i mig mes o menys que soc a l'hemisferi sud i que vaig coneguent una mica mes aquest pais tant fascinant que es Argentina!! Diuen que hi ha un moment en que un nota com els llocs on viu i la gent amb qui conviu es posen a la pell i es graven el ella com un tatuatge, cada vegada mes profund.. Tinc la sensacio que la marca que l'experiencia esta deixant sobre el meu cor comença a ser del tot inesborrable i sera impossible no sentir-la improntada en els meus pensaments, en la meva manera de sentir, en la meva manera de ser... !
Aqui sembla que qualsevol ocasio es una excusa per coneixer una nova realitat, una nova historia de vida, una nova visio del mon, una nova manera de viure... Anar al supermercat, anar a una botiga de roba, un viatge en autobus, ... poden transformar-se en un moment magic de conversa i en una oportunitat per transmetre d'on vinc, qui soc, que faig aqui! Donar una miqueta del meu mon i omplir-me una mica del mon d'algu altre! ;) Sembla que em drogi pero estic be, HO PROMETO! ^^ Simplement l'ambient relaxat, el ritme de vida amable, la proximitat de les persones, .. estan sent una excusa molt bona per mira dins meu i prendre el pols a la meva propia vida! Temps per pensar sobre els sentiments, sentir sobre els pensaments, temps per ordenar histories passades, temps per buscar nous objectius, noves motivacions, ...
EN RESUM UN TEMPS PER TROBAR-SE ENCARA MES A UN MATEIX! En temps de pasqua i resurreccio no esta malament no??! ;))
Subscriure's a:
Missatges (Atom)