dimecres, 16 de maig de 2012

cel d'hivern... :)

Buaaaaaaaaaaaaaaaaaaa primer de tot perdoneu per haver estat tant desconnectada aquestes ultimes setmanes i per haver tardat una mica en escriure al blog!! Han estat dues setmanes molt plenes de coses i la veritat.. pas que he tingut massa temps x asseure'm davant l'ordinador! :P Com explicar el que esta passant??? La veritat es que vull explica moltes coses pero quan les poso en paraules sembla que es desdibuixin, que perdin la intensitat, que es tranformin en cendra... ! Pero be intentare anar per parts i des del principi! ;) L'ultim escric va ser quan van marxar les 3 noies que estaven amb mi a Vera fent el projecte. Tot plegat molt intens, molt emotiu, molt.. tot! xD La veritat confesso que jo mateixa em vaig sorprendre moltissim de sentir com vaig sentir, de viure les coses d'una manera tant intensa com les vaig viure! Els que mes vau seguir tot el projecte del viatge sabeu que una de les coses que buscava amb aquesta experiencia era precisament aixo: tornar a sentir coses, tornar-me a emocionar, connectar altra vegada amb aquesta part emocional que tenia una mica descuidada o mecanitzada i que en realitat es una de les que fa sentir que un esta viu, que ens recorden allo que ens fa humans! Doncs be, passades unes setmanes les coses s'han anat readaptant, tots hem anat trobant el nostre lloc, el nostre espai. La veritat es que la marxa de les altres noies m'ha servit per poder viure la part mes personal de l'experiencia, ja que m'ha permes tenir mes estones per pensar, per reflexionar, per gaudir tot el que estic visquen! Van ser uns dies d'inflexio, de canvi d'etapa, una mica de reclusio en un mateix i permetre's el luxe de passar estones donant voltes al que un sent! :P Passat l'ambient enrarit i ensopit dels primers dies, les llagrimes i lamentacions han donat pas a nous projectes que han despertat nous somriure's! Diuen que cada sentiment te una funcio adaptativa; no recordo exactament quina era la funcio de la tristesa, pero era quelcom aixi com la vinculacio o l'afectivitat dels altres. Crec que seria una bona descripcio per explicar el que ha passat!! El  compartir aquest sentiment que ens quedava a tots quan elles van marxar ha fet que busquessim la forma de apropar-nos als altres i de busca aquest consol   que nomes ens pot brindar algu que enten el que sentim! Ha estat realment meravellos veure i viure com aquest apropament emocional entre tots, aquesta vinculacio que s'esta teixint, ha donat uns fruits mes que increibles que han fet neixer nous projectes, i tambe veure com aquesta unio ha donat al grup una impresionant injeccio d'energia i ens ha revitalitzat a tots! Nous projectes com organitzar un cap de setmana d'excursio en tendes a un poble a uns 40 km d'aqui. Personalment estic increiblement contenta perque tot plegat em fa tornar una mica al cau! ;) La questio era que el perfil de joves amb qui treballem no els permet pagar practicament res per fer la sortida, de manera que es va plantejar que si es volia anar a acampar calia aconseguir els diners que costava l'allotjament, el transport i el menjar! NO se com descriure el que ha passat en dues setmanes sincerament! Quan en dani em deia que a Argentina smblava que tot era possible, que quan tenien una idea, un projecte, es movien les coses perque aquest pogues sortir no podia imaginar fins a quin punt! :DD En dues setmanes s'han aconseguit uns 640 pesos! pel campament en necessiten uns 700!! O sigui no s'haura de posar absolutament res si aconseguim els 60 que falten! xDD Idees boges i desabellades, pero que han donat molt bon resutlat! Vam sortir a pregunar a les cases si algu necessitava algun treballet a canvi d'una col·laboracio: tallar la gespa, netejar el jardi, moure mobles de lloc, pintar una paret, .. Vam picar molts timbres, pero amb una mica de temps i donant veus les coses han sortit! Haurieu de haver vist la motivacio, les ganes, la il·lusio amb que aquests nois (el campament es nomes amb els mes grans) han treballat, s'han llevat a les 6 del mati, s'han organitzat, han sortit a explicar a la gent qui son, que fan i perque, ... INCREIBLE! Juro que en els anys d'escoltisme crec que no havia tingut mai un grup de noi/es tant compromesos i tant emprenedors! Sincerament em sento molt molt contenta i molt realitzada quan veic aquest grup de joves, que a l'escola tenen problemes per fer-los seguir, per fer-los treballar, per fer-los sentir be, per fer-los tenir ganes, .. i que donen a vegades per perduts; s'esta involucrant d'una manera tant gran en un projecte, estan treballant tant pel que volen i estan aprenent que si un hi posa voluntat sovint les coses surten! Part de l'aprenentatge tambe consisteix en aprendre que quan les coses s'han de guanyar, quan s'hi ha de dedicar esforç etc. es valoren força mes! :D I be, aquest dissabte ben d'hora ben d'hora ben d'hora marxem cap a Gallareta a passar el cap de setmana! :P Per recaptar fons pel campament tambe vam fer una venta d'empanades un diumenge, que va ser un gran exit i en el que tots vam treballar de valent des de les 6 del mati! xD
Passant a altres temes coses importants com que d'aqui 3 setmanes ens haurem canviat de casa, perque a on estem ara hi fallen moltes coses (com que entra l'aigua quan plou, la instal·lacio electrica falla, ... ) i per cansament de la no resposta de la propietaria per fer-ho arreglar hem decidit buscar-ne una altra mes be acabada! ;) La nova casa tindra un jardi i un "asador" on podrem disfrutar de l'aire llure i de menjars en bona companyia! :PP Una altra cosa a destacar es que la setmana vinent he de viatjar a Rosario, a part de per conexier el lloc on va neixer Leo Messi, per renovar el meu visat al pais, ja que vaig entrar amb permis de turiste, que dura 90 dies i d'aqui poquet ja caduca!! Quan penso que ja practicament ha passat la meitat del temps que passare a Argentina se'm fa increible!!! Sembla que encara fos ahir que puc recordar aquell ultim supar al pis.. l'ultim dinar a La Bisbal, la ultima passejada pel mar de Palamos, aquelles hores a l'aeroport, les interminables hores de vol, ... !! Tot plegat molt molt present pero alhora tambe molt allunyat.. es una sensacio estranya, dificil d'explicar! Costa encara ser conscient de que soc a l'altra punta del mon i que estic visquen el mes similar a un somni que he viscut mai! Em sembla que en algun moment caure del llit i em despertare a la meva habitacio de girona..! ;)) Crec que nomes en soc una mica conscient quan parlo amb la gent de Catalunya i quan faig skyps i veic el que seria el menjador del pis o d'algun pis amic! :DD Tot passa tant rapid.. ! I pel que puc preveure els mesos que queden encara hi passaran mes, perque estan plenes d'activitats i de visites.. algunes esperades altres no gens! xDD Del 10 al 23 de juliol l'associacio organitza una trobada internacional de voluntaris, a la qual aprofito per dir que esteu tots convidats! xD I be em sembla que no em deixo res..!! Nomes dir que no em puc cansar de repetir que esta sent una gran experiencia i que hi estic aprenent un munt! ;) Petons molt forts a tots!! :))
PD: disfruteu de la calor i del bon temps.. aqui ja ha començat a entrar amb força la tardor! Els dies s'han escurçat molt, la temperatura al migdia encara es força alta pero a les nits i als matins es nota fred i es pot comprovar com les activitats i el ritme de vida de la ciutat ha canviat poc a poc.. NO se si es per les condicions de vida o perque es costum, pero es agradable veure com la vida canvia per adaptar-se a les condicions ambientals i climatiques! Es una manera de conviure en harmonia amb l'entor i de no forçar-se lluitar contra el que com a sers vius ens demana la natura! ;)

diumenge, 29 d’abril de 2012

Contradicciones..!

Che.. me vais a perdonar la gente de Catalunya.. pero esa entrada en el blog la voy a escribir en castellano porque la quiero dedicar a alguien que ha compartido esta experiencia en Argentina conmigo des del dia en que pise esta tierra na mas y a toda la gente de Vera con quien sigio compartiendola, que las extraña tanto como yo y con los que compartimos esta sensacion...
Chicas a vosotras os quiero hablar ahora, des de la distancia fisica.. pero des de la proximidad del corazon y del pensamiento... Empezamos esta aventura separadas, cada una en lugar, a su manera, movidas por motivos y buscando cosas diferentes.. pero la empezamos a compartir bien rapido, ya en la distancia cuando intercambiamos los primeros mails empezamos a constrtuir juntas lo que seria una de las aventura mas inolvidables de nuestras vidas! Sin apenas darnos cuenta se fue tejiendo una vida juntas, con los chicos de la Quinta, en la casa... Todo tan intenso que no pudimos ser conscientes de como poco a poco toda esa gente, todas esas cosas vividas, todo ese mundo que nos cosntruimos iba calando dentro nuestro, en nuestra piel, en nuestra sangre, en nuestro corazon.. Pero tambien en los corazones de quienes compartieron ese tiempo con nosotras, quienes ahora realizan como de profundo fue ese encuentro porque sienten el vacio que dejo..
No tengo intencion de escribir nada triste ni melancolico, aunque empeze un poco mal! :PP Mas al contrario.. el mensaje que yo quiero dejar hoy aqui es que la aventura puede que nos lleve por algunos caminos separados, pero que ya nunca mas podremos pensar que la estamos viviendo solas! Por mas que estemos lejos, por mas que la vida nos guie por caminos distintos llevaremos dentro todo aquello que aprendimos, todos aquellos momentos que compartimos, todas aquellas sonrisas, todos los llantos... Y cada vez que recordandolo se nos caiga una lagrima medio disimulada con un sonrisa sabremos que no estamos solas, que hay mucha gente a quien lo paso lo mismo en algun otro momento recordandonos y que habra mucha otra gente a quien le va a pasar lo mismo si un dia en el futuro nos recuerdan!
Lo que quiero decir es que la aventura no ternima mientras uno pueda seguir recordando y mientras queramos seguir buscando todo aquello que un dia nos lleno tanto en cada nueva experiencia que vivamos (sea en la parte del mundo que sea!) !! :DD
No me vayais a odiar si os hago llorar de nuevo! :PP Solo queria escribir cuatro palabras para deciros que os quiero mucho y para explicar un poco como me siento! Uno puede pensar que las coses que va a vivir seran intensas, pero nunca puede estar preparado cuando las encuentra! :) Decir que aqui las cosas siguen, que nuestra aventura nos va a seguir ofreciendo muchas cosas increibles  y que estamos ahi para siempre! ;)) Un besazo enorme!
PD: No voy a desearos suerte porque se que os la vais a construir perfectamente! :D

dimecres, 11 d’abril de 2012

Hem tornat a l'escola! xD

Nomes un petit escrit per explicar una de les anecdotes mes simpatiques ocurregudes en aquesta petita ciutat! :P La veritat aquest projecte esta permetent viure coses increibles i torna a l'escola n'ha set una d'elles!
Si be el dilluns al mati vam anar a una escola privada, de les de mes alt nivell, ahir nit vam anar a una de les mes humils de la ciutat, que funciona tambe com a escola per adults en horari nocturn (i a la qual provablement col·laborare!).
Mentre els primers vestien uniforme talment trets de telenoveles com Rebelde way, els altres vestien amb peces usades, reaprofitades, passades de moda.. Mentre uns tenien una infraesctructua increiblement gran i cuidada, amb un munt de recursos a l'abast, els altres escribien sobre pupitres de fa mes de 50 anys, seien en cadires trencades i utilitzaven el guix i la pissarra convencionals!
Mentre els primers anaven a l'escola perque no tenien cap mes obligacio en tot el dia, els segons aprofitavem que l'horari nocturn els permetia assistir a classe en hores fora del seu horari laboral o les seves obligacions familiars... Mentre els primers semblaven tallats tots pel mateix patro i tenien uns protocols molt assimilats.. el la segona escola la diversitat d'edats, de tipus de gent, de necessitats i nivell educactiu, de comportament eres molt molt variats!
Tota una experiencia torna a asseure's en un pupitre d'escola despres de tant de temps i torna a participar d'una classe! :)
Poder coneixer aquestes dues realitats i veure el gran contrast entre els barris i les escoles va ser increiblement enriquidor! Les diferencies entre la manera de treballar entre els mestres d'una i altra escola tambe era obvia, ja que les necssitats que havien de satisfer a un i altre lloc no tenien massa a veure!!
Sigui com sigui l'estona compartida amb uns i altres va fer reviure en mi l'esperit de l'educacio! ;)

dimecres, 4 d’abril de 2012

1 mes fora ja...!! La millor manera de celebrar-ho?? Viatjant! ;)

Hola gent!

Feia un munt de dies que no escribia res, pero les ultimes setmanes han estat un no parar d'anar amunt i avall..!! Fa dies setmanes vaig estar de ruta pel nord, les provincies de Tucuman i e Salta, amb tres noies i un noi catalans! Va ser una mica estrany aixo de torna a parlar i sentir el catala tot el dia!! A vegades es troba a falta molt! ;))

La ruta va ser espectacular, des de Tucuman fins a san salvador de jujuy, passant per paratges tan espectaculars com Tafi del Valle, Amaicha, Quilmes, Cafayate, Cachi, Salta, Santa Rosa del Tastil, San Antonio de los Cobres, Purmamarca, Tilcara, ... !! Una aventura indescriptible, fent centenars de quilometres per camins de terra (o rife com diuen aqui) amb un cotxe... en condicions una mica dubtoses, ... arribant als pobles a hores tardanes, a les quals va ser dificil trobar un lloc per dormir segons a on, ... Pero envoltats per paratges que podien enamorar al mes esquerp, ple de contrastors, des del a humitat i la verdor de Tucuman a les muntanyes altres i de poquissima vegetacio de San Antonio de los Cobres o Santa Rosa del Tastil, passant per desert arid i ple de "cardones" com diuen aqui dels cactus enormes! xDD

Vam compartir moltes estones de cotxe, excursions, bons menjars a taula (es mereixen una mencio especial pq hi havia uns bifes increibles...!!!! ), nits de xerinol·la i cervesa, alguns mals de panxa, ... ! Pero sobretot es notava que teniem ganes de compartir uns dies i una experiencia unica per a tots 5! Les moltissimes hores de viatge fins a San Miguel van ser una mica pesades, pero va ser una bona ocasio per viatjar sola pel pais, per posar-me a prova, per estar unes hores amb mi mateixa, per pensar en tot el que estic visquent, ... ! MOlts quilometres de distancia per recorrer una petita part d'un pais que sembla un mon, que es ple de contrastos entre els paisatges, la gent, les constums, ... poblat per unes persones que fan que aquest pais sigui aixi d'increible i adorable!

A l'arribada a Vera.. una estranya sensacio de qui torna a casa despres d'haver estat fora i d'haver-la trobat a faltar! Era la primera vegada que sortia de la ciutat des que vaig arribar i la primera vegada que em separava dels meus companys i companyes d projecte! Veritablement separar-se ni que fos per uns dies va ser una mica mes dificil del que em podia esperar i va ser agradable veure com ha nascut un efecte i una estima entre nosaltres! No es moment de pensar-ho pero.. em comença a passar pel cap com marxare d'aquest lloc i d'aquesta gent! :))

I quan et penses que has vist la cosa mes espectacular del pais... arriba IGUAZU!! uf... ! Sincerament no em canso de repetir que no hi ha paraules ni imatges que puguin descriure-ho! Els que hi han estat ho entenen be.. ! Nomes la immensitat del mar pot ser igual d'espectacular que la força de les aigues recorrent barrancs i saltant parets... ! Un te la sensacio de no poder res davant tal força de la natura.. ! El convenciment que la ma de l'home mai podra igualar l'espectacular bellesa de milers d'anys de treball de la mare terra (o la pachamama com en diuen aqui)!

Vam destinar tres dies a veure el parc, i realment 4 tampoc serien suficients!! UN dia per visitar la part Brazilenya, que es un punt de vista diferent pero amb un recorregut molt mes petit; i dos dies per visitar la part argentina, mes acondicionada al turisme, amb senders per fer excursions a peu per dins el parc, amb un trenet que et porta fins a dalt de tot, amb zones de piscines naturals on poder banyar-se, un museu sobre els indigenes, ... FASCINANT! xDDD

Passar la frontera entre brazil i Argentina tb es tota una aventura! Un taxi rudimentari ens hi va portar en mitja horeta (Port Iguazu, on dormiem es molt molt aprop de la frontera) i alli mateix, sense baixar del cotxe control de passaports, segell i apa.. ! Ja som dins de Brazil! :P L'hostal on vam dormir era una caseta no molt gran, amb un bon jardi, ple d'hamaques, una piscina i amb un ambient immillorable! Ens van complaure amb un supa de benvinguda compost, com no, per un asado, acompanyat de salsa criolla, amanida i un bon vi! ;)) qui pot no estar a gust!!!??? Nits parant la fresca a les hamaques, amb el cel estrellat com a sostre, amenitzat tot plegat per un dels dons mes grans dels argentins: una bona conversa sobre el sentit de la vida, les relacions entre les persones, la recerca de la felicitat, .. INCREIBLE! xDDD

Finalment va arribar el darrer dia...! El bus sortia a les 9 del vespre, aixi que ens vam prendre el dia amb relax, per dormir una mica mes al mati (una altra de les especialitats del pais es la "joda" o festa, aixi que la nit s'havia allargat fins quasi entra el mati..! Podeu imaginar! ;P ) Vam aprofitar per acaba el dia anat fins al "Hito de las 3 Fronteras". Un punt de la ciutat increible, on es poden veure els rius que separen Paraguai, Brazil i Argentina! Un se sent junt enmig de terra de ningu quan te Brazil i Paraguai a l'abast de la ma! ;)

Be i amb tot aixo ja fa un mes i mig mes o menys que soc a l'hemisferi sud i que vaig coneguent una mica mes aquest pais tant fascinant que es Argentina!! Diuen que hi ha un moment en que un nota com els llocs on viu i la gent amb qui conviu es posen a la pell i es graven el ella com un tatuatge, cada vegada mes profund.. Tinc la sensacio que la marca que l'experiencia esta deixant sobre el meu cor comença a ser del tot inesborrable i sera impossible no sentir-la improntada en els meus pensaments, en la meva manera de sentir, en la meva manera de ser... !

Aqui sembla que qualsevol ocasio es una excusa per coneixer una nova realitat, una nova historia de vida, una nova visio del mon, una nova manera de viure... Anar al supermercat, anar a una botiga de roba, un viatge en autobus, ... poden transformar-se en un moment magic de conversa i en una oportunitat per transmetre d'on vinc, qui soc, que faig aqui! Donar una miqueta del meu mon i omplir-me una mica del mon d'algu altre! ;) Sembla que em drogi pero estic be, HO PROMETO! ^^ Simplement l'ambient relaxat, el ritme de vida amable, la proximitat de les persones, .. estan sent una excusa molt bona per mira dins meu i prendre el pols a la meva propia vida! Temps per pensar sobre els sentiments, sentir sobre els pensaments, temps per ordenar histories passades, temps per buscar nous objectius, noves motivacions, ...

EN RESUM UN TEMPS PER TROBAR-SE ENCARA MES A UN MATEIX! En temps de pasqua i resurreccio no esta malament no??! ;))

dimarts, 13 de març de 2012

Tarda de pluja, peli i "tortas fritas"!! xDDD

Avui hem tingut una autentica tarda de relax, fresqueta i buena onda! Cap al migdia s'ha girat una tempesta, que ha deixat els carrers del a ciutat negats! La majoria de carrers de les afores son de terra i quan plou son força impracticables, aixi que aqui tenen molt assumit que quan plou.. es para el mon! xD

El centre queda a les afores i els dies que plou, com a la majoria dels centres, no hi ha activitats! En consequencia ens hem quedat a caseta gaudint de la fresca (ja que portavem uns dies de calor insuportable, amb temperatures de 45 graus durant el dia i que a la nit no baixaven el suficient per poder dormir comodament!) , mirant pelicules a l'ordinador i practicant una de les tradicions mes instaurades aqui, les TORTAS FRITAS!

El dia que plou, com que no es pot fer massa res mes, es prepara un kg de farina, ou i greix de vaca i es cuinen una mena de torrades rodones, amb un gust que recorda als xurros (deu se per lo olioses ke son!) i que es poden acompanyar de dolç de llet, de melmelada, de xocolata o simplement soles!

Com no podia ser d'altra manera aqui qualsevol excusa es bona per reunirse al voltant d'una taula, cebant mate ben calent i menjar, tot compartint llargues estones de conversa, filosofant de la vida, discutint sobre algun tema d'actualitat o comentant la vida dels conciutadants! No cal ni di que m'hi trobo com a casa! xDDDDDDDDDD

En resum la setmana passada va ser molt fructifera, repleta d'activitats amb el nanus del centre, que cada dia ens son mes propers i ens tenen mes confiança; i el dissabte al vespre vam celebrar el dia de la dona, fent el que ells diuen una "RONDA DE MUJERES".

No tinc molt clar que jo entri dins aquesta categoria pero consisteix en reunirse les dones del barri, fer un parell de jocs o dinamiques, tractar alguns temes referents a la posicio de les dones a casa, de les dones al treball, sobre maltractes, sobre la visio que les propies dones tenen d'elles mateixes.. Va ser una trobada super super emotiva, on van sortir algunes histories que posaven la pell de gallina i on els silencis tot sovint parlavem mes que les paraules...! Com no tot plegat acompanyat de mate o terere (mate cebat amb suc fresc) , menjar i balls! ;)

Com a novetats a destacar que hem començat a fer classes de kumbia (mes endavant seguirem amb el xamame, la chacarera, tango i altres balls tradicionals) - tot un repte per algu com jo que no te ni idea d ballar!! - i que com no podia ser d'una altra manera, al pais del futbol hem entrat a un equip de futbol femeni (n'hi ha 4 a la ciutat) a veure si aprenem alguna cosa i fem baixa tant menjar, que si no haurem de paga sobrepes a l'avio de tornada! hehehe.

Amb les noies que estan fent voluntariat amb mi ens entenem molt rebe de moment, amb els dos nois que viuen a la casa, que son voluntaris de l'associacio tabme genial, i que tot plegat em comença a resulta quotidia! :P No se si aixo es bo o dolent, pero ja començo a sentir-m'ho una mica casa meva i una mica la meva gent... Sense voler a vegades començo a pensar que marxa d'aqui sera molt dificil...! ;)

Un petona gent! Records i abraçades a tothom!

PD: La idea era que fos un escrit curt..! :p ho sento!

diumenge, 4 de març de 2012

Inici de les activitats i cap de setmana relaxant!! ;)

buff..!! Moltes coses a explica i molt dificils d'ordenar! :DD

He de dit que tenia un escrit precios i se m'ha esborrtat!!!!!!!!!!!!! :((

Despres de coneixer el centre i alguna de la gent que hi col·labora, l'endema calia acondicionar-lo i posar-ho tot a punt per tornar a començar de nou les activitats! Aqui fins fa pocs dies eren vacances d'estiu, aixi que feia uns mesos que al centre no hi havien activitats! Calia tallar la gespa de l'exterior, repassa l'estat del material, habilitar alguna de les sales que estaven plenes de trastos, .. Tot plegat alguns dies de feina, pero una excusa perfecte per xerrar, beure mate, coneixer la gent que hi treballa, coneixe'ns entre nosaltres, coneixer als joves, agafa idees per les activitats, ...

Dema ja comencem, aixi que calia fer una crida als nens i joves per fer-los-ho saber!! Com ho vam fer?? Per intenet? penjant un cartell en algun lloc?? Anunciant-ho a la radio?? NOOO! Ho vam fer a la manera tradiciona i mes persona que es pot fer: llarg passeig pel barri, acompanyades per alguns dels joves que es coneixen les cases i les families, i explicant casa per casa qui som i que volem fer! va ser una oportunitat increible per coneixer la realitat de la zona, per veure com viuen, com son les families i per començar a tractar-hi! Obviament es una realitat molt diferent a la que podem estar acostumats a viure o veure, pero es part del pais i crec que tambe es important coneixer-la!

He de fer aqui un stpo per explicar una de les anecdotes mes simpatiques que van passar!! Sabeu com es crida a la gent de la casa quan no hi ha timbre o quan la porta es oberta?? PICANT DE MANS!!!! xDDDDDDDDDDDDDDDD perdoneu pero no pdia deixa de dir-ho!! hehehe.

Be fet aixo, vam programa una mica d'activitats i dema mati ja estan tots convocats per venir a participar! Em fa una ilusio tremenda i tambe una mica de por de com anira! Els nens i joves transmeten una sensibilitat especial i desperten sensacions contradictories! Per una banda alguna cosa en ells es mostra fragil, delicada, trencadissa; pero per altra banda alguna cosa dins la seva mirada diu que han lluitat, que s'han espavilat i que han crescut! L'empenta i les ganes que tenen son moltes i de moment una motivacio desbordant!! SUposo que pq es al pricnipi.. sera tot un repte mantenir-la!!! ;)

I finalment va arriba el cap de setmana i el merescut descans!! Des que vaig arriba no havia tingut un dia lliure, sense haver d'estar pendent de res.. descansant! Aixo va ser el dissabte! :DD Dormir fins que el cos va di prou.. un bon dinar.. una passejada i migdiada a la tarda.. i al vespre un bon supa per celebra l'aniversari de la noia de belgica, seguit d'uns beures i uns balls al Boliche o discoteca! Una de les begudes tipiques es el Fernet. Es una especie de ratafia pero mes amarga i molt mes alcoholica! xD no es pot beure sola! :P

Despres de comprova que a les discoteques d'aqui sona la mateixa me.. de musica que a les de Catalunya una bona dormida fins a ben entra del migdia! hehehe. Unes empanades per dinar i despres una mica de Terere (mate fet amb suc fresc) delicios sota l'hombra d'un arbre del parc que tenim davant de casa, veien com s'amaga el sol i com surten les estrelles! Estidada a la gespa, amb la brisa calida i el cel tan impressinant sobre meu simplement pensava que no se si puc demanar res mes! M'ha portat a la ment les millors sensacions i records que he viscut, a Nicaragua, passejant per la platja un dia d'estiu, els vespres d'acampada amb el cau, les nits de xerrades al camping, .. ! Una bona carregada de piles i una manera meravellosa, a la vegada que simple, d'omplir l'anima! ;)

Amb aquestes bones sensacions us deixo i us dic BONA NIT! :D

PD: No puc deixa d'animar-vos a venir a viure aixo! No hi ha paraules que ho puguin explicar, sincerament!

dimarts, 28 de febrer de 2012

Primers dies a Vera!

Be finalment ja estem instalats a la ciutat de Vera!! El lloc on estem es una casa molt gran, que no es luxosa pero te to el necessari per viure-hi comodament! ;) Vivim amb dos nois de l'assosciacio (la casa tambe pertany a l'associacio) que es diuen Cristian y Javier. Ells treballen en altres coses y el que fan x l'associacio es treball voluntari totalment!! Realment es una passada com aquesta gent es mou i s'implica! A mi em te meravellada! ;)

Ahir a la tarda com a detall de benvinguda ens van portar a un poblet a 8 kms d'on som per anar a una casa enorme (podeu imaginar-vos una casa colonial de fa dos segles) amb uns jardins molt molt grans i amb una fantastica piscina! :P varem passar una tarda redivertida i refrescant, amb l'unic inconvenient que els mosquits se'ns van menjar vius!!! :SSS a Vera no n'hi ha masses perque es molt sec i no hi ha massa vegetacio espessa, pero alla on varem anar ahir si! :P De tornada a Vera, x recuperar forces vam supar unes empanadilles tremendes de carn i de verdures que ens van deixar ben tips!!

He de fer una puntualitzacio obligada en el menajr perque el quelcom increible! POrto 4 dies menjant empanades, pasta, carn, dulce de leche, alfajores, magdalenes amb dulce de leche, merenge.. brrrrrrrrrrrrrr...!!! podeu imaginar que si no trobo la manera de fer quelcom d'esport tornare minim amb 10 kg mes!!!! xDDDD

Be, seguim amb el relat! Aquest demati ens hem llevat forsa tard, hem estat recollint una mica la casa (pq tenim una dona que ens la neteja un cop x setmana, nomes l'hem de mantenir) i despres ens han cuinat unes magnifiques tallarines amb verdura! Despres de dinar ha vingut un dels moments mes increibles i forts de tots els dies que portu aqui: hem anat al centre de l'associacio a coneixer com es, com es treballa i a coneixer algunes de les persones que hi colaboren i a alguns dels nens i adolescents que hi participen.

El centre es com a un km i mig de la casa, aixi que estare b les caminades per fer baixa el menjar! hehehehe. Es una casa prou gran, amb varies sales, amb un pati ampli, amb un traster/garatge, ... Al centre es treballa l'oci, oferint activitats pels joves, i tambe una part de psicopedagogia, fent suport a nens que tenen dificultats per segui a l'escola. El material del que disposen no es molt realment... pero amb el que tenen fan coses molt interessants!

Es fan tallers de cuina, tallers de nutricio, de salut, etc. Els joves se les han enginyat x crear una murga, que es com una banda de persusio molt tipica d'aqui. Si veiessiu com s'han construit els intruments fliparieu! La vertiat es increible com son capasos d'inventar i de crear! Algu que coneix be Argentina em va dir que una de les coses mes fasciant dels argentins es que del no res en poden coses increibles i comenso a entendre que volia dir!! ;))

A nivell personal... la veritat es que em repeteixo pero tornu a dir que les coses viscudes, sentides, pensades.. son tantes que es fa dificilissim asimilar el que estic visquen! De moment em sembla un pais increible, poblat x una gent increible, que t'obren les portes de casa seva i del seu cor.. que et donen al que no tenen... Es un sentiment contradictori, perque un se sent tractat a cos de rei pero a la vegada saps que no vols mes que participar com ells i ser un mes...

Coneixent el projecte i la zona on es porta a terme tambe hem conegut una de les realitats mes dures del pais.. Les condicions de vida no son facils aqui i hi ha fores problemes... NO hi ha feina, no hi h diners, no hi ha masses probabilitats de sortida, ... tot plegat genera situacions de frustracio, de desesperansa, ... la gent esta cansada i deixa de lluitar.. Ens han explicat que un dels principals problemes aqui es el suicidi juvenil! Els joves quan arriben a la secundaria suposu que comencen a ser conscinents de la situacio que els rodeja i ... es dificil que no es perdin en les drogues o coses pitjors.. Un dels objectius de l'associacio es precisament donar un espai a aquest colectius perque es trobin, parlin, es relacionin, iniciin projectes conjuntament, .. en definitiva oferir una alternativa d'oci, intentar potenciar la iniciativa de la gent per fer coses per la seva comunitat; crear un espai d'analizi, de debat i de critica social intentant aportar solucions la mateixa gent implicada.. els que esteu al cau us sonara una mica la historia no??? ;)) A mi m'ho ha recordat un munt quan els sentia parla i m'ho expicaven! :PP

La veritat es que la idea em sembla molt i molt bona, a la vegada que m'es familiar..! :P Salvant les diferencies, espero poder aportat a aqui quelcom del que jo vaig aprendre com a nena al cau i del que he apres fent de cap! Ara mateix tinc el cap ple de projectes que es podrien iniciar, ple de idees que podrien sorgir, ple de... tot! hehehe. Tornant a les paraules d'algu que ha viscut aqui temps suficient per coneixer el pais (dani ho sento pero men recordo molt de les teves paraules perque realment explicaves el que jo estic vivint! ;) ) aqui sembla que comenca a fer qualsevol cosa es possible! :P

L'associacio te 15 anys d'historia i va sorgir d'una manera espontania, arrant d'una monja que volia oferir alguna possbilitat als nens amb discapacitat, ja que llavors el govern no tenia una politica en aquest sentit i no hi havia un lloc per aquests nens. Al cap de pocs anys, el govern va comensa una campanya d'ajuda a les families amb discapacitats, amb una important dotacio economica, la qual cosa va fer que deixessin d'acudir a l'associacio per pagarse un dels centres privats que es van crear. Aixi el perfil de nens i joves que acudien a l'associacio va canviar i van passa a ser els mes desafavorits socialment, que no es poden permetre activitats recreatives, pero sense discapacitats greus. Us podeu imaginar que tot plegat em te fascinada i que estic morta de ganes de participar-hi ja de ple! :P

Aquests dies m'estic empapant de mil coses.. mil infomacions.. sobre historia del pais, sobre politica, .. En Javier es professor i treballa en un projecte del govern per forma mestres en la deteccio de discapacitats i necessitats especials. Es un home que ha fet moltissimes coses i hem tingut unes discussions sobre politica super super interessants! ;)

Be .. no se que mes explicar, pq estic escrivint molt avui! hehehe. Ah si! Les tres noies que participen amb mi al projecte son franceses, aixi que estic fent una immersio molt bestia al frances!! :DD

En fi.. no vui avurri mes donant-vos la tabarra!! Pero no podia dormir sense treure tot aixo que tinc a dins! ;))

Un petonas a tots!! Obviament s'us troba molt a falta i m'agraderia poder venir un moment ara que debeu estar dormint i fervos una abrasada! :P