Buaaaaaaaaaaaaaaaaaaa primer de tot perdoneu per haver estat tant desconnectada aquestes ultimes setmanes i per haver tardat una mica en escriure al blog!! Han estat dues setmanes molt plenes de coses i la veritat.. pas que he tingut massa temps x asseure'm davant l'ordinador! :P Com explicar el que esta passant??? La veritat es que vull explica moltes coses pero quan les poso en paraules sembla que es desdibuixin, que perdin la intensitat, que es tranformin en cendra... ! Pero be intentare anar per parts i des del principi! ;) L'ultim escric va ser quan van marxar les 3 noies que estaven amb mi a Vera fent el projecte. Tot plegat molt intens, molt emotiu, molt.. tot! xD La veritat confesso que jo mateixa em vaig sorprendre moltissim de sentir com vaig sentir, de viure les coses d'una manera tant intensa com les vaig viure! Els que mes vau seguir tot el projecte del viatge sabeu que una de les coses que buscava amb aquesta experiencia era precisament aixo: tornar a sentir coses, tornar-me a emocionar, connectar altra vegada amb aquesta part emocional que tenia una mica descuidada o mecanitzada i que en realitat es una de les que fa sentir que un esta viu, que ens recorden allo que ens fa humans! Doncs be, passades unes setmanes les coses s'han anat readaptant, tots hem anat trobant el nostre lloc, el nostre espai. La veritat es que la marxa de les altres noies m'ha servit per poder viure la part mes personal de l'experiencia, ja que m'ha permes tenir mes estones per pensar, per reflexionar, per gaudir tot el que estic visquen! Van ser uns dies d'inflexio, de canvi d'etapa, una mica de reclusio en un mateix i permetre's el luxe de passar estones donant voltes al que un sent! :P Passat l'ambient enrarit i ensopit dels primers dies, les llagrimes i lamentacions han donat pas a nous projectes que han despertat nous somriure's! Diuen que cada sentiment te una funcio adaptativa; no recordo exactament quina era la funcio de la tristesa, pero era quelcom aixi com la vinculacio o l'afectivitat dels altres. Crec que seria una bona descripcio per explicar el que ha passat!! El compartir aquest sentiment que ens quedava a tots quan elles van marxar ha fet que busquessim la forma de apropar-nos als altres i de busca aquest consol que nomes ens pot brindar algu que enten el que sentim! Ha estat realment meravellos veure i viure com aquest apropament emocional entre tots, aquesta vinculacio que s'esta teixint, ha donat uns fruits mes que increibles que han fet neixer nous projectes, i tambe veure com aquesta unio ha donat al grup una impresionant injeccio d'energia i ens ha revitalitzat a tots! Nous projectes com organitzar un cap de setmana d'excursio en tendes a un poble a uns 40 km d'aqui. Personalment estic increiblement contenta perque tot plegat em fa tornar una mica al cau! ;) La questio era que el perfil de joves amb qui treballem no els permet pagar practicament res per fer la sortida, de manera que es va plantejar que si es volia anar a acampar calia aconseguir els diners que costava l'allotjament, el transport i el menjar! NO se com descriure el que ha passat en dues setmanes sincerament! Quan en dani em deia que a Argentina smblava que tot era possible, que quan tenien una idea, un projecte, es movien les coses perque aquest pogues sortir no podia imaginar fins a quin punt! :DD En dues setmanes s'han aconseguit uns 640 pesos! pel campament en necessiten uns 700!! O sigui no s'haura de posar absolutament res si aconseguim els 60 que falten! xDD Idees boges i desabellades, pero que han donat molt bon resutlat! Vam sortir a pregunar a les cases si algu necessitava algun treballet a canvi d'una col·laboracio: tallar la gespa, netejar el jardi, moure mobles de lloc, pintar una paret, .. Vam picar molts timbres, pero amb una mica de temps i donant veus les coses han sortit! Haurieu de haver vist la motivacio, les ganes, la il·lusio amb que aquests nois (el campament es nomes amb els mes grans) han treballat, s'han llevat a les 6 del mati, s'han organitzat, han sortit a explicar a la gent qui son, que fan i perque, ... INCREIBLE! Juro que en els anys d'escoltisme crec que no havia tingut mai un grup de noi/es tant compromesos i tant emprenedors! Sincerament em sento molt molt contenta i molt realitzada quan veic aquest grup de joves, que a l'escola tenen problemes per fer-los seguir, per fer-los treballar, per fer-los sentir be, per fer-los tenir ganes, .. i que donen a vegades per perduts; s'esta involucrant d'una manera tant gran en un projecte, estan treballant tant pel que volen i estan aprenent que si un hi posa voluntat sovint les coses surten! Part de l'aprenentatge tambe consisteix en aprendre que quan les coses s'han de guanyar, quan s'hi ha de dedicar esforç etc. es valoren força mes! :D I be, aquest dissabte ben d'hora ben d'hora ben d'hora marxem cap a Gallareta a passar el cap de setmana! :P Per recaptar fons pel campament tambe vam fer una venta d'empanades un diumenge, que va ser un gran exit i en el que tots vam treballar de valent des de les 6 del mati! xD
Passant a altres temes coses importants com que d'aqui 3 setmanes ens haurem canviat de casa, perque a on estem ara hi fallen moltes coses (com que entra l'aigua quan plou, la instal·lacio electrica falla, ... ) i per cansament de la no resposta de la propietaria per fer-ho arreglar hem decidit buscar-ne una altra mes be acabada! ;) La nova casa tindra un jardi i un "asador" on podrem disfrutar de l'aire llure i de menjars en bona companyia! :PP Una altra cosa a destacar es que la setmana vinent he de viatjar a Rosario, a part de per conexier el lloc on va neixer Leo Messi, per renovar el meu visat al pais, ja que vaig entrar amb permis de turiste, que dura 90 dies i d'aqui poquet ja caduca!! Quan penso que ja practicament ha passat la meitat del temps que passare a Argentina se'm fa increible!!! Sembla que encara fos ahir que puc recordar aquell ultim supar al pis.. l'ultim dinar a La Bisbal, la ultima passejada pel mar de Palamos, aquelles hores a l'aeroport, les interminables hores de vol, ... !! Tot plegat molt molt present pero alhora tambe molt allunyat.. es una sensacio estranya, dificil d'explicar! Costa encara ser conscient de que soc a l'altra punta del mon i que estic visquen el mes similar a un somni que he viscut mai! Em sembla que en algun moment caure del llit i em despertare a la meva habitacio de girona..! ;)) Crec que nomes en soc una mica conscient quan parlo amb la gent de Catalunya i quan faig skyps i veic el que seria el menjador del pis o d'algun pis amic! :DD Tot passa tant rapid.. ! I pel que puc preveure els mesos que queden encara hi passaran mes, perque estan plenes d'activitats i de visites.. algunes esperades altres no gens! xDD Del 10 al 23 de juliol l'associacio organitza una trobada internacional de voluntaris, a la qual aprofito per dir que esteu tots convidats! xD I be em sembla que no em deixo res..!! Nomes dir que no em puc cansar de repetir que esta sent una gran experiencia i que hi estic aprenent un munt! ;) Petons molt forts a tots!! :))
PD: disfruteu de la calor i del bon temps.. aqui ja ha començat a entrar amb força la tardor! Els dies s'han escurçat molt, la temperatura al migdia encara es força alta pero a les nits i als matins es nota fred i es pot comprovar com les activitats i el ritme de vida de la ciutat ha canviat poc a poc.. NO se si es per les condicions de vida o perque es costum, pero es agradable veure com la vida canvia per adaptar-se a les condicions ambientals i climatiques! Es una manera de conviure en harmonia amb l'entor i de no forçar-se lluitar contra el que com a sers vius ens demana la natura! ;)
